Passa al contingut principal

¡Mañana es hoy!


[Los Mossos se preparan para proteger las infraestructuras clave]


Leo en el Ara.cat, esta noticia. Estamos en nivel 4 de alerta terrorista, la fuente es del propio Ministerio del Interior.  Después de utilizar la palabra terrorismo con una facilidad pasmosa y frívola, es de sentido común que las infraestructuras clave, podemos imaginarlas, tengan una “discreta vigilancia”, siempre. Pero en las últimas semanas, después del intenso bombardeo - perdonen por las analogías bélicas- mediático y jurídico, al parecer sólo existe una nueva entidad con capacidad de producir daños. Me refiero naturalmente a los CDR. 

El espectáculo de las detenciones de los presuntos alborotadores/ terroristas/activistas/ escoger según la opción política, permite, sólo por analogía, suponer que después de la STS -¿por qué no cabe margen para pensar en la absolución de los delitos de rebelión y sedición?-, habrá un una campaña de no sé sabe qué acciones. Recuerden que nos hemos instalado en el minority report, antes que sucedan las cosas, ya hay unas fuerzas del orden –GC y PN- capaces de hacerles frente. Queda excluida de este minority report los Mossos d’Esquadra.

He mirado la página del Departamento de Estado de los EE.UU y a día de hoy, no entra [CDR] en el listado de grupos terroristas. No es descartable que Josep Borrell, en un último servicio a España se ponga en contacto con el Departamento de Estado e intente incluirlos. Si no estás en esta lista, no eres nadie, quiero decir, como grupo terrorista que se precie.  ¿Por qué está exhibición de cautela? ¿El CNI ha dicho algo sobre esta cuestión? Naturalmente, no lo sabemos. ¿Serían tan amables de explicarnos por qué esos miedos?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...