Passa al contingut principal

Complejos segurísimos que explotan cuando menos te lo esperas



Después de la catástrofe vienen las lamentaciones. Vivimos en una “sociedad de riesgo” (Ulrich Beck) en que la imposibilidad de accidentes no existe. Cuando se construyeron las plantas petroquímicas en la década de los setenta -por ejemplo, Iqoxe-en Tarragona, las viviendas estaban más alejadas de lo que están ahora. Que una carcasa de hierro fuera a parar cerca de 2 km y se proyectase en un bloque de pisos flanqueados por dos edificios más grandes, es el colmo de la mala suerte, dando como resultado una muerte, además de 2 víctimas más y seis heridos graves. Viviendas y complejo petroquímico se han ido acercando peligrosamente. Fallaron protocolos, pero lo que no se puede evitar son los errores humanos o fallos en los procesos que van asociados a sustancias peligrosas. 

Es natural que los vecinos salgan a la calle a protestar. Se pueden depurar responsabilidades y es necesario que se hagan, pero el peligro está allí. Si preguntásemos a los vecinos si quieren seguridad a cambio del traslado a otras zonas más “seguras” del complejo petroquímico, la respuesta sería…… ¿No habría que preguntar?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.