Passa al contingut principal

El COVID-19 rompe todos nuestros esquemas





fallecidos 1326


fallecidos 1002

20/03/2020


Los datos que nos llegan, especialmente de Italia, son descorazonadores y nos previene de lo que nos puede suceder a nosotros. En Italia la cifra de muertos 4825 nos lleva pensar que esta cifra mortal, también puede convertirse en realidad en España. Seguimos a remolque de lo que ha sucedido en Italia. La próxima semana puede ser un continuo goteo de muertes a causa del COVID-19. No insistiré en lo que muchas voces autorizadas nos han dicho, confinamiento, pero el gobierno central, prefiere que sean otros quien conviertan esa necesidad en realidad. Las empresas, mirando por su propia supervivencia, se resisten a cerrar, esperan que sea el gobierno quien lo haga, pero no lo hace.

Todos estamos atrapados, esperando no ser alcanzados por el virus. No sé qué va a suceder en los próximos días, pero resulta abrumador el número de muertes que esta semana nos interpelarán acerca de lo que estamos haciendo mal. Los hospitales están al borde y puede llegar un momento que habrá que empezar a escoger entre enfermos. No hay suficientes medios, es así de simple. No estamos preparados para lo que se acerca. No digo que no haya buena voluntad, pero no basta, porque lo que ha habido ha sido inacción en los momentos iniciales y está faltando contundencias en las medidas. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.