Passa al contingut principal

EL COVID-19: Salvar vidas


FALLECIDOS: 4858





Susana Griso sigue su campaña contra Cataluña, ahora a cuenta de la epidemia que asola a todo el mundo. Dice tranquilamente:  A lo mejor también tienen que hacer un hospital de campaña como en Ifema...” Añadiendo: “Ojalá no lo necesiten”. ¡Amén!

¿Por qué los muertos siguen aumentando? La respuesta es muy compleja. Un 20% de la población tiene más de 65 años. En Italia el 23%, mientras que en Japón llegan al 28%. Sin embargo, la mortalidad de Italia y España es muy superior al Japón. El pasado 25 habían fallecido en Japón, 43 personas. La cifra sorprende, teniendo en cuenta la densidad de población. La diferencia ha sido que han tratado de aislar a las personas infectadas, mediante tests han podido reducir la expansión. Lamentablemente, en España como en Italia no se ha hecho cuando empezaba la extensión de la enfermedad.

La espiral de fallecidos seguirá en aumento en los próximos días. En la UCI hay 4165 pacientes, la tasa de mortalidad es alta, dependiendo de la edad roda del 2% al 19% en edades muy avanzadas. Lo peor de esta crisis es que las muertes se producen en el aislamiento de las UCI. La muerte es un hecho biológico, pero cualquiera desea vivir. Hablar de costes/ beneficio, a la hora de salvar vida, es simplemente miserable. Solo hay que recordar que se salvaron a los Bancos, en perjuicio de la población. Ahora, algunos cuestionan el despliegue médico para salvar a personas que de cualquier manera morirán más pronto que tarde. Las sociedades se miden precisamente, por los esfuerzos que se hacen por las personas más vulnerables. Esa debería ser nuestro norte en estas horas amargas y llenas de dudas e incertidumbres.





Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació