EL COVID-19: Salvar vidas

FALLECIDOS: 4858

Susana Griso sigue su campaña contra Cataluña, ahora a cuenta de la epidemia que asola a todo el mundo. Dice tranquilamente: A lo mejor también tienen que hacer un hospital de campaña como en Ifema...” Añadiendo: “Ojalá no lo necesiten”. ¡Amén!

¿Por qué los muertos siguen aumentando? La respuesta es muy compleja. Un 20% de la población tiene más de 65 años. En Italia el 23%, mientras que en Japón llegan al 28%. Sin embargo, la mortalidad de Italia y España es muy superior al Japón. El pasado 25 habían fallecido en Japón, 43 personas. La cifra sorprende, teniendo en cuenta la densidad de población. La diferencia ha sido que han tratado de aislar a las personas infectadas, mediante tests han podido reducir la expansión. Lamentablemente, en España como en Italia no se ha hecho cuando empezaba la extensión de la enfermedad.

La espiral de fallecidos seguirá en aumento en los próximos días. En la UCI hay 4165 pacientes, la tasa de mortalidad es alta, dependiendo de la edad roda del 2% al 19% en edades muy avanzadas. Lo peor de esta crisis es que las muertes se producen en el aislamiento de las UCI. La muerte es un hecho biológico, pero cualquiera desea vivir. Hablar de costes/ beneficio, a la hora de salvar vida, es simplemente miserable. Solo hay que recordar que se salvaron a los Bancos, en perjuicio de la población. Ahora, algunos cuestionan el despliegue médico para salvar a personas que de cualquier manera morirán más pronto que tarde. Las sociedades se miden precisamente, por los esfuerzos que se hacen por las personas más vulnerables. Esa debería ser nuestro norte en estas horas amargas y llenas de dudas e incertidumbres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA. Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies.

Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

Més informació

El Primer de Maig

Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog