Passa al contingut principal

El COVID-19 se lleva por delante a 1002 personas...de momento







[Según ha comunicado el Ministerio de Sanidad, han contabilizado un total de 1.002 defunciones, mientras que los contagios se elevan a 19.988, suponiendo un incremento de 16,5% respecto ayer jueves. (Ara.cat)]

Estos datos suponen que en menos de dos semanas, ha habido más muertos que en el actuación de ETA a lo largo de cuarenta años. Lo que quiero resaltar es la peligrosidad de esta pandemia que aún, todo el mundo, se toma demasiado a la ligera. La cifra es muy grande, y todo parece que irá a más en las próximas semanas. El gobierno central tiene el deber de salvaguardar la salud de la población, y sabe que nada más hay una solución, todo el mundo en casa. Puede haber excepciones, pero como norma general, se deben cerrar fábricas y todo el sistema productivo que no tenga incidencia inmediata para con la salud, y la alimentación, la energía. transporte, etc.



El Presidente de la Generalitat, tiene razón cuando denuncia en el desierto, que hay que confinar a la población en casa, pero el gobierno central hace oídos sordos a sus declaraciones reiteradas hasta la extenuación. Si ya tenemos 1.002 personas muertas, ¿ qué espera el gobierno central para tomar medidas extremas? ¿Quizá cuando haya 2000? Estamos ante una amenaza sin precedente para la salud de la población y el sistema sanitario que protege esta salud. ¿Debemos dejarlo caer por el bien de la economía?





19-03/2020

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...