Passa al contingut principal

La buena voluntad no será suficiente







La fragilidad del ser humano es consustancial a nuestra naturaleza. Sin embargo, no siempre somos conscientes de está, excepto, en situaciones de emergencia. Ahora nos damos cuenta de la vulnerabilidad. La vida se nos puede escapar en un suspiro. La fría estadística nos dice que llevábamos 1720 muertes por causa del COVID-19. Para los virus, no hay nada personal contra nosotros, es una cuestión de supervivencia. EL lenguaje determina demasiadas veces nuestro esquema mental. Usamos y abusamos de las metáforas, por ejemplo cuando se habla de guerra contra el virus. 

Deberíamos distanciarnos de esta manera de entender lo que está sucediendo. Dice Daniel Innerarity, que "esto no es el fin del mundo, sino el fin de un mundo" (Ara.cat, 22 de març). Es el mundo de la sensación de omnipotencia en la que nos instalamos demasiadas veces, sin ser conscientes de las amenazas -otra metáfora- que nos rodean. Ahora no se trata de invocar a los dioses, sino a los científicos. Abandonamos la investigación científica, cuando no nos urge encontrar un remedio. Ahora hay urgencia para buscar una vacuna salvadora. Necesitamos conocimiento y no retórica. Contemplar en las ruedas de prensa a militares no es más que un ejercicio de retórica gratuita. Necesitamos que nuestros investigadores, puedan ejercer sus funciones con los medios que demasiado a menudo se les priva de manera mezquina. Es hora de poner el conocimiento en un primer plano. La salud de la población está en juego. 







21/03/2020



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...