Passa al contingut principal

La buena voluntad no será suficiente







La fragilidad del ser humano es consustancial a nuestra naturaleza. Sin embargo, no siempre somos conscientes de está, excepto, en situaciones de emergencia. Ahora nos damos cuenta de la vulnerabilidad. La vida se nos puede escapar en un suspiro. La fría estadística nos dice que llevábamos 1720 muertes por causa del COVID-19. Para los virus, no hay nada personal contra nosotros, es una cuestión de supervivencia. EL lenguaje determina demasiadas veces nuestro esquema mental. Usamos y abusamos de las metáforas, por ejemplo cuando se habla de guerra contra el virus. 

Deberíamos distanciarnos de esta manera de entender lo que está sucediendo. Dice Daniel Innerarity, que "esto no es el fin del mundo, sino el fin de un mundo" (Ara.cat, 22 de març). Es el mundo de la sensación de omnipotencia en la que nos instalamos demasiadas veces, sin ser conscientes de las amenazas -otra metáfora- que nos rodean. Ahora no se trata de invocar a los dioses, sino a los científicos. Abandonamos la investigación científica, cuando no nos urge encontrar un remedio. Ahora hay urgencia para buscar una vacuna salvadora. Necesitamos conocimiento y no retórica. Contemplar en las ruedas de prensa a militares no es más que un ejercicio de retórica gratuita. Necesitamos que nuestros investigadores, puedan ejercer sus funciones con los medios que demasiado a menudo se les priva de manera mezquina. Es hora de poner el conocimiento en un primer plano. La salud de la población está en juego. 







21/03/2020



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.