Passa al contingut principal

La buena voluntad no será suficiente







La fragilidad del ser humano es consustancial a nuestra naturaleza. Sin embargo, no siempre somos conscientes de está, excepto, en situaciones de emergencia. Ahora nos damos cuenta de la vulnerabilidad. La vida se nos puede escapar en un suspiro. La fría estadística nos dice que llevábamos 1720 muertes por causa del COVID-19. Para los virus, no hay nada personal contra nosotros, es una cuestión de supervivencia. EL lenguaje determina demasiadas veces nuestro esquema mental. Usamos y abusamos de las metáforas, por ejemplo cuando se habla de guerra contra el virus. 

Deberíamos distanciarnos de esta manera de entender lo que está sucediendo. Dice Daniel Innerarity, que "esto no es el fin del mundo, sino el fin de un mundo" (Ara.cat, 22 de març). Es el mundo de la sensación de omnipotencia en la que nos instalamos demasiadas veces, sin ser conscientes de las amenazas -otra metáfora- que nos rodean. Ahora no se trata de invocar a los dioses, sino a los científicos. Abandonamos la investigación científica, cuando no nos urge encontrar un remedio. Ahora hay urgencia para buscar una vacuna salvadora. Necesitamos conocimiento y no retórica. Contemplar en las ruedas de prensa a militares no es más que un ejercicio de retórica gratuita. Necesitamos que nuestros investigadores, puedan ejercer sus funciones con los medios que demasiado a menudo se les priva de manera mezquina. Es hora de poner el conocimiento en un primer plano. La salud de la población está en juego. 







21/03/2020



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...