Passa al contingut principal

Bisbes, polítics i militars, els primers a posar-se les vacunes

 Hem vist últimament com les Autoritats, saltar-se el protocols per les vacunes. Allò què es dieu, primer el petits i desprès les dones, s’ha anat al cubell de les escombraries. Ara, amb la pandèmia, hi ha uns protocols  que fan referència a la vulnerabilitat –una paraula que és fa servir per qualsevol cosa-, en primer lloc, les persones més grans què son qui més a patit la mortalitat d’aquest virus.




Què militars, polítics de tota mena, bisbes i vés a saber qui més, han passat per davant de la gent què més ho necessita, siguin a les residència d’avis, i les persones de més de 70 anys. És lògic què els sanitaris siguin els primers, el ser la primera barrera, per evitar què és col•lapsi el sistema sanitari. El nostres polítics, experts a dir paraules grandiloqüents, buscant sempre un titular, van dir què la prioritat era la gent gran i el sanitaris i tots aquells grups imprescindibles per frenar el virus. 

Però, l'allau de persones i grups que ni li pertoca la vacuna, ha passat a un altre nivell. En el cas, del anterior JEMD, qui li va donar la vacuna? A Múrcia, qui va donar el vist-i-plau per endur-se les dosis, per ell, i els esforçat funcionaris? Sembla què no hi ha massa control efectiu sobre les vacunes. El fet és que aquesta mena de conducta irresponsable, diu molt de nostres com a societat. La exemplaritat no és un dels nostres punts forts. I amb la gestió pública, aquesta deuria de ser un virtut imprescindible. Si hi ha hagut dimissions, però, no perquè s’hagin donat compte de la seva conducta, sinó, perquè ha estat denunciada per el mitjans de comunicació i les xarxes socials. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]