Passa al contingut principal

Bisbes, polítics i militars, els primers a posar-se les vacunes

 Hem vist últimament com les Autoritats, saltar-se el protocols per les vacunes. Allò què es dieu, primer el petits i desprès les dones, s’ha anat al cubell de les escombraries. Ara, amb la pandèmia, hi ha uns protocols  que fan referència a la vulnerabilitat –una paraula que és fa servir per qualsevol cosa-, en primer lloc, les persones més grans què son qui més a patit la mortalitat d’aquest virus.




Què militars, polítics de tota mena, bisbes i vés a saber qui més, han passat per davant de la gent què més ho necessita, siguin a les residència d’avis, i les persones de més de 70 anys. És lògic què els sanitaris siguin els primers, el ser la primera barrera, per evitar què és col•lapsi el sistema sanitari. El nostres polítics, experts a dir paraules grandiloqüents, buscant sempre un titular, van dir què la prioritat era la gent gran i el sanitaris i tots aquells grups imprescindibles per frenar el virus. 

Però, l'allau de persones i grups que ni li pertoca la vacuna, ha passat a un altre nivell. En el cas, del anterior JEMD, qui li va donar la vacuna? A Múrcia, qui va donar el vist-i-plau per endur-se les dosis, per ell, i els esforçat funcionaris? Sembla què no hi ha massa control efectiu sobre les vacunes. El fet és que aquesta mena de conducta irresponsable, diu molt de nostres com a societat. La exemplaritat no és un dels nostres punts forts. I amb la gestió pública, aquesta deuria de ser un virtut imprescindible. Si hi ha hagut dimissions, però, no perquè s’hagin donat compte de la seva conducta, sinó, perquè ha estat denunciada per el mitjans de comunicació i les xarxes socials. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.