Salta al contingut principal

Bisbes, polítics i militars, els primers a posar-se les vacunes

 Hem vist últimament com les Autoritats, saltar-se el protocols per les vacunes. Allò què es dieu, primer el petits i desprès les dones, s’ha anat al cubell de les escombraries. Ara, amb la pandèmia, hi ha uns protocols  que fan referència a la vulnerabilitat –una paraula que és fa servir per qualsevol cosa-, en primer lloc, les persones més grans què son qui més a patit la mortalitat d’aquest virus.




Què militars, polítics de tota mena, bisbes i vés a saber qui més, han passat per davant de la gent què més ho necessita, siguin a les residència d’avis, i les persones de més de 70 anys. És lògic què els sanitaris siguin els primers, el ser la primera barrera, per evitar què és col•lapsi el sistema sanitari. El nostres polítics, experts a dir paraules grandiloqüents, buscant sempre un titular, van dir què la prioritat era la gent gran i el sanitaris i tots aquells grups imprescindibles per frenar el virus. 

Però, l'allau de persones i grups que ni li pertoca la vacuna, ha passat a un altre nivell. En el cas, del anterior JEMD, qui li va donar la vacuna? A Múrcia, qui va donar el vist-i-plau per endur-se les dosis, per ell, i els esforçat funcionaris? Sembla què no hi ha massa control efectiu sobre les vacunes. El fet és que aquesta mena de conducta irresponsable, diu molt de nostres com a societat. La exemplaritat no és un dels nostres punts forts. I amb la gestió pública, aquesta deuria de ser un virtut imprescindible. Si hi ha hagut dimissions, però, no perquè s’hagin donat compte de la seva conducta, sinó, perquè ha estat denunciada per el mitjans de comunicació i les xarxes socials. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...