Passa al contingut principal

Febre dissabte a la nit

 Hi ha límits els aldarulls de cada vespre? On posar la ratlla de fins aquí? Com ha d’actuar la policia? Preguntes molt difícil de respondre amb força cura. És evident, què el contenidors cremats son obra d’una minoria què s’ha aprofita de les manifestacions pacifiques, però que al final acabant com el “rosari de la aurora”. La policia no té controlat aquests grups què tenen com objectiu crear el caos? Quina mena d’actuació cal per evitar què una jove acabi perden el ull? No val dir què es quedi a casa. Qui llança una pilotada d’aquesta mena, la tira a la cara. Està permès? Si hem de creure els portaveus de la policia tot és fa d’acord amb els protocols, però sembla que això no sempre va així, ho van veurà amb el què va passar amb l’Esther Quintana. 




La extrema dreta mediàtica està gaudint moltíssim de la crema de contenidors. No els interessa per res, el perquè de tot això. Hi ha violència? Es evident que si. Aquesta violència és minoritària, però real, a més és amplificada por aquests mitjans fins al deliri. La millor manera és aïlla a aquest grups què en mig de la multitud, pot gaudir dels seus happening particulars. No donaré idees a la policia de com ha d’actuar, per això ja tenen experts. Criminalitzar és fàcil, si a més i fiques a tots els què no t’ha agraden, llavors pots fer propaganda fàcil, per alimentar a la extrema dreta, aquest com saben, son gent d’ordre.

Com tot, les manifestacions violentes acabaran per desfer-se. Però la sensació de què estem al costat d’un polvorí social, seguirà estan, perquè les causes del malestar hi son vives. No és pot combatre amb lleis mordaces, ni fent retòrica de pre-guerra. El polítics tenen la obligació de buscar solucions els problemes real de la gent, inclosos els joves.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...