Salta al contingut principal

Díaz Ayuso fa feliç al Ibex-35

 Guanya la dreta més extrema, i això a Madrid, sembla una conquesta enfront del obscur i tenebrós govern del social-comunista Sànchez. La Sra. Díaz Ayuso ha sigut la guanyadora d'unes eleccions, què eren innecessàries, tenia majoria absoluta amb Cs i Vox, però que en el joc de la política, va veurà una jugada mestre amb la moció de censura a la CA de Múrcia. L'esquerra, sempre tant contenta amb ella mateixa, va anar cadascú pel seu aire. Podem, de la mà de Pablo Iglesias, què va sortir del govern, esgotat, volia  encapsar un gir a l'esquerra, però no ha estat així, i ara dimiteix de la carrera política. 



A la campanya electoral, no s'ha parlat de la gestió més que dubtosa de Díaz Ayuso en la qüestió de la pandèmia, malgrat, tenir uns indicadors molt dolents. Ella, ha sabut girar la truita, gràcies a MAR el seu assessor de capçalera, i convertir-lo amb una pugna amb el govern de Sànchez: Comunisme o llibertat. Aquest ha estar el únic missatge. Toc de queda o anar al bar, aquesta era la qüestió. Madrid, s'ha convertit en el centra de la dreta més extrema a Europa. 

Com els comptes son el què son, per aquesta victòria contundent de Díaz Ayuso, calia què algú, a la dreta, perdre bous i esquelles i així a estat per Cs. Cap representant. El 26 diputats de Cs, han anat a parar a Díaz Ayuso, també molts votants del PSOE han votat a la dreta extrema, què passa de 37 a 24 diputats. MM i Podem guanyen escons, però sense incidència per el resultat final. Cs ha acabat el seu trajecte, i acaba malament, perquè s'ha quedat sense auditori, un auditori què castiga el què no sap on ha d'estar. 

La llibertat de Díaz Ayuso, no és precisament, la què qualsevol demòcrata pensa, però a Madrid, moltíssima gent sembla que anar al bar, ja en té prou. Díaz Ayuso, no pot dir res del què diguin les empreses del Ibex, ni tot el entramat mediàtic-legal què pensa que Madrid es Espanya.

  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...