Passa al contingut principal

Díaz Ayuso fa feliç al Ibex-35

 Guanya la dreta més extrema, i això a Madrid, sembla una conquesta enfront del obscur i tenebrós govern del social-comunista Sànchez. La Sra. Díaz Ayuso ha sigut la guanyadora d'unes eleccions, què eren innecessàries, tenia majoria absoluta amb Cs i Vox, però que en el joc de la política, va veurà una jugada mestre amb la moció de censura a la CA de Múrcia. L'esquerra, sempre tant contenta amb ella mateixa, va anar cadascú pel seu aire. Podem, de la mà de Pablo Iglesias, què va sortir del govern, esgotat, volia  encapsar un gir a l'esquerra, però no ha estat així, i ara dimiteix de la carrera política. 



A la campanya electoral, no s'ha parlat de la gestió més que dubtosa de Díaz Ayuso en la qüestió de la pandèmia, malgrat, tenir uns indicadors molt dolents. Ella, ha sabut girar la truita, gràcies a MAR el seu assessor de capçalera, i convertir-lo amb una pugna amb el govern de Sànchez: Comunisme o llibertat. Aquest ha estar el únic missatge. Toc de queda o anar al bar, aquesta era la qüestió. Madrid, s'ha convertit en el centra de la dreta més extrema a Europa. 

Com els comptes son el què son, per aquesta victòria contundent de Díaz Ayuso, calia què algú, a la dreta, perdre bous i esquelles i així a estat per Cs. Cap representant. El 26 diputats de Cs, han anat a parar a Díaz Ayuso, també molts votants del PSOE han votat a la dreta extrema, què passa de 37 a 24 diputats. MM i Podem guanyen escons, però sense incidència per el resultat final. Cs ha acabat el seu trajecte, i acaba malament, perquè s'ha quedat sense auditori, un auditori què castiga el què no sap on ha d'estar. 

La llibertat de Díaz Ayuso, no és precisament, la què qualsevol demòcrata pensa, però a Madrid, moltíssima gent sembla que anar al bar, ja en té prou. Díaz Ayuso, no pot dir res del què diguin les empreses del Ibex, ni tot el entramat mediàtic-legal què pensa que Madrid es Espanya.

  

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació