Martínez-Almeida: la vox de su amo

La fotografia de l’Alcalde de Madrid, te una escenografia força estranya. Què fa un paó al seu voltant? Es casa seva? O està al zoològic? En màniga de camisa, però amb corbata amb la calor que deu fer a Madrid! Les seves declaracions amb un requadre son munició contra el PSOE i sobretot per Pedro Sánchez, el intrús a la Moncloa. La cara de bon nen de Martínez-Almeida, el fa molt susceptible de fer el que li manen per seguir a la cadira. Al seu partit, hi ha molt més llops que estan disposats a tot per asseure's a la cadira de l’alcaldia de Madrid. Sembla que encara no han paït la catàstrofe de la moció de censura (2018). La victòria electoral del 2019, no ha fet més que confirmar la malvolença del PP i la extrema dreta al president de govern.

[La fotografía del Alcalde de Madrid, tiene una escenografía bastante extraña. ¿Qué hace un pavo real a su alrededor? Es su casa? O está en el l zoológico? En mangas de camisa, pero con corbata con el calor que debe hacer en Madrid! Sus declaraciones en un recuadro son munición contra el PSOE y sobre todo para Pedro Sánchez, el intruso en la Moncloa. La cara de niño bueno de Martínez-Almeida, lo hace muy susceptible de hacer lo que le manden para seguir en la silla. A su partido, hay mucho más lobos que están dispuestos a todo para sentarse en la silla de la alcaldía de Madrid. Parece que todavía no han digerido la catástrofe de la moción de censura (2018). La victoria electoral del 2019, no ha hecho más que confirmar la inquina del PP y la extrema derecha al presidente de gobierno.]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA. Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies.

Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

Més informació

El Primer de Maig

Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog