Passa al contingut principal

No vaig poguer agafar l'autobús a Madrid

 



La fotografia comprometedora no s'ha fet, qui no volia? La manifestació del trifachito ha sigut un èxit, han anat els què volien anar. El Santi, Pablo e Inés han anat, però, o bé el fotògraf no ha vingut, o algú no volia sortir a la foto.  També han anat les forçes vives, Savater, cada dia més patriota canyí, Rosa Díaz que viu d'aquests moments de gloria efímera, Maria San Gil, que ja no té massa a dir, ETA fa temps que va desaparèixer, però molts del patriotes voldrien que hi fos, per això han projectat l'ombra terrorista al moviment independentista, hi alguns han dit barbaritats sense cap mena d'escrúpol. Sempre surt de gratis! Altres participants, Andrés Trapiello s'han adherit, per principis democràtics, se suposa. També s'ha apuntant el liberal per antonomàsia, Vargas Llosa.  És evident que es pot ser un escriptor immens, però ser un assa en qüestions polítiques.

Com sempre hi ha una guerra de xifres al voltant d'aquestes manifestacions. La xifra de 25.000 participants, segons la Delegació del govern, contrasta amb els 200.000 dels organitzadors. Vox es predemocràtic, però tothom sembla que vol blanquejar-los, tot sigui per la pàtria.  

Demà a les portades del diaris fatxendes de Madrid sortiran les fotografies dels manifestants, sempre queda molt fotogènic i dinàmic. Veus contra l'indult, tindrien que canviar la Constitució per eliminar aquesta figura, però sobretot, veus contra Pedro Sánchez, que es el veritable objectiu de la dreta extrema i la extrema dreta.      

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...