Casado brilla gracies a la calor de València

Pablo Casado ha suat en la convenció del PP al lloc adient per fer política, una plaça de braus. Sembla tant insegur Casado, que té que anant fent aparicions davant dels seus per dir que ell és el líder. Però el que m'interessa es la fotografia. De qui és la mà que agafa a Casado al costat de Ayuso? Què vol dir aquest gest de la mà anònima? Potser li està dient que vagi amb compte? O potser el que vol es tocar la mà del líder? Es el que té, les instantànies, que congelen per sempre qualsevol gest. Per cert, que el PP és un partit amb testosterona acreditada no és cap secret, però si algú no ho tenia clar, al menú degustació tens una bona mostra: "Arroz meloso, 'Olé mis huevos' y ensaladilla de esturión ahumado de Sarrió" (Cadenaser). Ja ho deia la cançó:

Así que tú ya lo sabes

No te pongas minifalda
Que los toros de esta tarde

Yo tengo ganas de verlo sin pelearme con nadie. (Manolo Escobar)

Qui pot demanar tants tòpics en el partit dels moderns dels anys 20 del segle passat?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog