Salta al contingut principal

A Bèlgica cantar rap contra la Monarquia no es delicte

 



El més comentat (1) permet visualitzar com és la Judicatura espanyola en les seves altes instancies. Tant l’AN com el TS. Un per condemnar i l’altra per ratificar a “tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons.” La Fiscalia de la AN el va imputar a Valtònyc per tres delictes: injuries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces, es a dir, el pack complet. Quina classe de Fiscalia tenim a Espanya? Ja sabem que l’AN es un despropòsit jurídic. I avui, els seus magistrat frisen per pujar al TS i això vol dir que la seva percepció encara està instal•lada amb ETA que va ser la seva principal raó de ser, segueix sent el seu modus operandi.

Un rei emèrit pot haver fet tot i més, però està fora del abast de la justícia perquè la CE diu que “La persona del Rei es inviolable i no està subjecte a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre referendats en la forma establerta en el art.64, mancant de validesa sense la seva ratificació, excepte el que disposa en el art.65.2” (art.56.2 CE).

Es veritat que es el President del Govern qui recau la responsabilitat per els fet del Rei, però això sembla que ningú volgui fer cas. En canvi, una cançó –dolenta i poc-solta- és capaç de mobilitzar a la justícia per donar un càstig exemplar. La llibertat d’expressió s’han va a norris davant de les institucions del Estat. El mal gust no pot ser criminalitzat. Per mal gust el que el rei emèrit feia “negocis”, per què algú creu què els sàtrapes de l'Aràbia Saudí, van donar els milions d’euros per què son com germans de l’ànima? Tota la colla de mitjans de la extrema dreta no han dit ni piu. En canvi, son molt bel·ligerants perquè un raper canta cançons, en català, i fa befa de la monarquia. Aquesta es una de les cares d’Espanya. L’altra sembla que està amagada i atemoritzada per el què diran. La dignitat de la Magistratura ja hem vist fins a on arriba. Sort que la Corina s’ha embutxacat els milions per els serveis prestats!



PD: Llibertat per Pablo Hasel !!! Què fa el govern més progressista de la galàxia?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.