Passa al contingut principal

A Bèlgica cantar rap contra la Monarquia no es delicte

 



El més comentat (1) permet visualitzar com és la Judicatura espanyola en les seves altes instancies. Tant l’AN com el TS. Un per condemnar i l’altra per ratificar a “tres anys i mig de presó per les lletres de les seves cançons.” La Fiscalia de la AN el va imputar a Valtònyc per tres delictes: injuries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces, es a dir, el pack complet. Quina classe de Fiscalia tenim a Espanya? Ja sabem que l’AN es un despropòsit jurídic. I avui, els seus magistrat frisen per pujar al TS i això vol dir que la seva percepció encara està instal•lada amb ETA que va ser la seva principal raó de ser, segueix sent el seu modus operandi.

Un rei emèrit pot haver fet tot i més, però està fora del abast de la justícia perquè la CE diu que “La persona del Rei es inviolable i no està subjecte a responsabilitat. Els seus actes estaran sempre referendats en la forma establerta en el art.64, mancant de validesa sense la seva ratificació, excepte el que disposa en el art.65.2” (art.56.2 CE).

Es veritat que es el President del Govern qui recau la responsabilitat per els fet del Rei, però això sembla que ningú volgui fer cas. En canvi, una cançó –dolenta i poc-solta- és capaç de mobilitzar a la justícia per donar un càstig exemplar. La llibertat d’expressió s’han va a norris davant de les institucions del Estat. El mal gust no pot ser criminalitzat. Per mal gust el que el rei emèrit feia “negocis”, per què algú creu què els sàtrapes de l'Aràbia Saudí, van donar els milions d’euros per què son com germans de l’ànima? Tota la colla de mitjans de la extrema dreta no han dit ni piu. En canvi, son molt bel·ligerants perquè un raper canta cançons, en català, i fa befa de la monarquia. Aquesta es una de les cares d’Espanya. L’altra sembla que està amagada i atemoritzada per el què diran. La dignitat de la Magistratura ja hem vist fins a on arriba. Sort que la Corina s’ha embutxacat els milions per els serveis prestats!



PD: Llibertat per Pablo Hasel !!! Què fa el govern més progressista de la galàxia?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]