Passa al contingut principal

Pegasus, no seria millor el cavall de Troia?

 



Ara la paraula del moment es "Catalangate", és una altra manera de dir que s'ha espiat a polítics -els Presidents de la Generalitat, Mas, Puigdemont, Torra, Aragonès- i representants del món independentista* per mitja d'un sistema anomenat "Pegasus" que "permet escoltar converses, llegir missatges, accedir a tot el contingut del telèfon, fer captures de pantalla, revisar l'historial de navegació i, fins i tot, activar per control remot la càmera i el micròfon de l'aparell". Aquest sistema de la l'empresa israeliana NSO Group, i que res més està a l'abast dels governs, malgrat que el propi govern espanyol, ha dit que no li consta cap espionatge. En puc imaginar que en algú lloc dels aparells del Estat, un grup de investigació ha poguer fer servir el programa per motius estrictament patriòtics. La premsa patriòtica madrilenya no vol saber res de tot això. Ho deixarà tot a les paranoies del "separatistes". El CNI, tampoc sabrà res, ni la Comissaria General de Informació (CGI), ni cap instància en sabrà res en els propers mesos. Aquesta informació  ha sortit arran d'una investigació de Citizen Lab, un grup d'experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto, que s'ha fet pública conjuntament amb un extens reportatge a The New Yorker (Ara.cat. 18/4/22). La Fiscalia, segur, si posa immediatament a treballar per traure el entrellat d'aquest escàndol. Es parla de democràcia anèmica.Es possible que aquestes escoltes il·legals, vinguin de més enrere en el temps, i llavors, M.Rajoy, també tindria que explicar-se, però ja sabem com acabarà tot això, en mig d'un silenci  del Estat. Malgrat la cançó:

Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
Jo vinc d'un silenci
Que no és resignat
Jo vinc d'un silenci
Que la gent romprà
Jo vinc d'una lluita
Que és sorda i constant*

* Raimon, Jo vinc d'un silenci (1977)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...