Passa al contingut principal

Pegasus, no seria millor el cavall de Troia?

 



Ara la paraula del moment es "Catalangate", és una altra manera de dir que s'ha espiat a polítics -els Presidents de la Generalitat, Mas, Puigdemont, Torra, Aragonès- i representants del món independentista* per mitja d'un sistema anomenat "Pegasus" que "permet escoltar converses, llegir missatges, accedir a tot el contingut del telèfon, fer captures de pantalla, revisar l'historial de navegació i, fins i tot, activar per control remot la càmera i el micròfon de l'aparell". Aquest sistema de la l'empresa israeliana NSO Group, i que res més està a l'abast dels governs, malgrat que el propi govern espanyol, ha dit que no li consta cap espionatge. En puc imaginar que en algú lloc dels aparells del Estat, un grup de investigació ha poguer fer servir el programa per motius estrictament patriòtics. La premsa patriòtica madrilenya no vol saber res de tot això. Ho deixarà tot a les paranoies del "separatistes". El CNI, tampoc sabrà res, ni la Comissaria General de Informació (CGI), ni cap instància en sabrà res en els propers mesos. Aquesta informació  ha sortit arran d'una investigació de Citizen Lab, un grup d'experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto, que s'ha fet pública conjuntament amb un extens reportatge a The New Yorker (Ara.cat. 18/4/22). La Fiscalia, segur, si posa immediatament a treballar per traure el entrellat d'aquest escàndol. Es parla de democràcia anèmica.Es possible que aquestes escoltes il·legals, vinguin de més enrere en el temps, i llavors, M.Rajoy, també tindria que explicar-se, però ja sabem com acabarà tot això, en mig d'un silenci  del Estat. Malgrat la cançó:

Jo vinc d'un silenci
Antic i molt llarg
Jo vinc d'un silenci
Que no és resignat
Jo vinc d'un silenci
Que la gent romprà
Jo vinc d'una lluita
Que és sorda i constant*

* Raimon, Jo vinc d'un silenci (1977)


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón.  Los tertulianos
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

11-M: Vintè aniversari

  Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Roto no és infal·lible

  [Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]
Publica un comentari a l'entrada
Més informació