Política i societat

  Hi ha noticies sorprenents, per exemple, que al mig de la nostre galàxia  hi hagi un forat negre descomunal, un monstre que te vida pròpia i una dinàmica inexorable. Dins de la pròpia galàxia, en un raconet molt  perifèric, es troba una estrella molt discreta anomenada Sol, al mig del nostre sistema solar, dins d'aquest sistema trobem al nostre planeta. Si mirem amb atenció hi ha la península ibèrica, i dins d'aquest península, trobem Catalunya. Hi ha un TSJC que vol ser com un forat negre, vol implantar les seves lleis particulars. Tot és tan monstruós que el parer d'una família vol que s'imposi a tot el sistema educatiu català! On està la proporcionalitat i la racionalitat? Per suposat, no hi ha cap, simplement, estan encara amb mode: !A por ellos¡

  Hi ha imatges que ho diuen tot, i aquesta és una. Al Diccionari de María Moliner, a la paraula bribón diu això: " Persona que engaña, estafa o roba. Sinónimo de granuja ". Potser els seus amics del ànima el volen passejar per anant normalitzant el personatge. Pablo Hasél i Valtònyc, deuen mirar amb perplexitat el cor d'aduladors què el volen fer passar com un heroi. L'emèrit saluda, però aquí? Els seus fans o incondicionals? De moment, no sabrem quants diners té amagats al Panama o qualsevol altre lloc. Veien imatges com aquestes, encara queden dubtes de la necessitat d'una República, que sigui catalana?  

                                  Valtònyc a Bèlgica i el Emèrit a Sanxenxo. Un no pot venir a Espanya, perquè injuriar a la Corona és un delicte de lesa Majestat, mentre el defraudador i ves a saber que més, és impune a Espanya per la gràcia de Déu i la Constitució. No tots som iguals, i alguns encara menys iguals què d'altres. La dreta el vol canonitzar, aquesta dreta que deshumanitza els adversaris polítics -independentistes-, es mostra com humils servidors d'aquesta monarquia cada vegada més tronada i inservible. Però ací mana  els amics de Villarejo, i tota la colla que aspira i sospira per arribar al TS. I per descomptat, Felip VI què no vol de cap de les maneres donar la paraula a la ciutadania per si se'l acut demanar una República. 

  L’article de Josep Ramoneda, Immobilisme al poder, (Ara.cat, 18/5/22)diu: "Ara s’ha sabut que el 24 de març Mohamed Ben Halima, opositor al règim autoritari d’Algèria, condemnat a la pena de mort per un tribunal militar, refugiat a Espanya, va ser retornat al seu país per la policia en un avió que va sortir de València . No es pot al•legar ignorància: el ministeri de l’Interior va ser advertit per l'ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) i per Amnistia Internacional. Ni cas. És a dir, el govern espanyol ha entregat un dissident a una dictadura volent ignorar el recorregut que li espera: la cadena perpètua en el millor dels casos. No costa gaire imaginar que aquesta ignomínia és un dels preus a pagar per acontentar Algèria després de la inclinació del president Sánchez davant del rei del Marroc . Sinistre mercadeig amb les persones. ¿És possible que quedi així, que no passi res? Què diríem si ho fes el PP? No hi ha cap indici que Marlaska dimiteixi o