Valtònyc a Bèlgica i el Emèrit a Sanxenxo. Un no pot venir a Espanya, perquè injuriar a la Corona és un delicte de lesa Majestat, mentre el defraudador i ves a saber que més, és impune a Espanya per la gràcia de Déu i la Constitució. No tots som iguals, i alguns encara menys iguals què d'altres. La dreta el vol canonitzar, aquesta dreta que deshumanitza els adversaris polítics -independentistes-, es mostra com humils servidors d'aquesta monarquia cada vegada més tronada i inservible. Però ací mana els amics de Villarejo, i tota la colla que aspira i sospira per arribar al TS. I per descomptat, Felip VI què no vol de cap de les maneres donar la paraula a la ciutadania per si se'l acut demanar una República.
Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada