A Andalusia ja tenen un altre hiper-líder

"Moreno Bonilla està situat en la mateixa posició que estava Susana Díaz. Ocupa tot el centre. I ho fa dissimulant que és del PP. Tot el món li diu Juanma. No és Moreno Bonilla, és Juanma, algú proper, de confiança", això ho diu Joaquín Urías, al diari Ara (18/6/22).

Els resultats donen oxigen al PP per somiar. L'existència de nou de majories absolutes, és un signe difícil de llegir, sembla que el electorat vol opcions clares: m'agrada/no m'agrada. No he dit dretes/ esquerres, perquè el PSOE fa molt de tems que no va deixar de ser d'esquerres.

Vox volia més, però s'ha de conformar a ser la tercera força política a Andalusia, què no és poc. Els partits a la esquerra del PSOE pateixen els desgast per les divisions internes i la falta de propostes creïbles. Mentre Cs desapareix del escenari polític d'Andalusia. Quant jugues al que ha jugat, fent-se fotos amb Vox, al final prefereixen el missatge més radical. Tota la premsa de Madrid, que es la que compte, ja vol que Pedro Sánchez surti de la Moncloa. Es parla del efecte Feijóo, però ell fa quatre dies que s'ha posat al front del partit, quin mèrit pot tenir? Es menysté al guanyador Juanma Moreno Bonilla !

PD: La JEA no va posar cap sanció al PP de Juanma Moreno Bonilla per les fotografies en que apareixia amb Felip VI, perquè el propi partit va retirar la fotografia a les xarxes socials. Tampoc veu cap problema que Vox sorti amb la bandera d'Espanya perquè segons la JEA ho fa de "manera molt discreta". Algú veu paral·lelisme amb el que va passar a Catalunya?

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA. Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies.

Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

Més informació

El Primer de Maig

Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Més informació

Política i societat

Cercar en aquest blog