25 anys de la mort de Miguel Ángel Blanco

Miguel Ángel Blanco

(1968-1997)

El 13 de juliol de 1997, ETA va cometre un crim que va ser el principi del fi de l'organització criminal. El segrest i assassinat a trets dos dies desprès del seu segrest (10 de juliol) va commoure a la societat espanyola. La reivindicació d'ETA era el acostament dels presos. El president del govern central, J.M.Aznar no va voler plantejar-se cap acostament del presos per alliberar a Miguel Ángel Blanco, un regidor del poble d'Ermua (Biscaia) del propi PP.

El crim va ser un cop contra qualsevol intent de canviar la dinàmica de acció-reacció. Les manifestacions ciutadanes van omplir els carrers de les ciutats d'Espanya. No hi havia adhesió al govern, malgrat els intentes de capitalitzar-ho. El rebuig era per la mort absurda d'un noi de 29 anys. El descrèdit de la banda terrorista va quedar en el zero absolut. Ara, 25 anys desprès, la dreta i extrema dreta el vol reivindicar contra el govern de Pedro Sánchez, el PP s'ha caracteritzat per rentabilitzar els morts, i 25 desprès encara ho fa. Caldria recordar-li les paraules de Germaine Tillion quan va dir lo següent: "Som solidaris i corresponsables de tots el crims comesos per tota la humanitat, en la mesura que ens en desentendrem d'ells". ( Germanine Tillon*)

* Tzvetan Todorov, Insumisos, Trad.Noemí Sobregués. Galaxia Gutenberg, Barcelona, 2016. [pàg.79]

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

¿ Nebrera a UPyD ?

Las declaraciones de Montserrat Nebrera contra la política y el parlamentarismo han sido ampliamente recogidas por la prensa. Llama la atenció la capacidad de convocatoria de Montserrat Nebrera. No le ha gustado lo que ha visto en política y por eso se marcha del partido popular. Pero de sus declaraciones se desprende que no piensa tirar la toalla y plantea la posibilidad de crear una nueva plataforma política. En las diferentes tertulias -no eres nadie si no logras estar sentado en esas tertulias-, se planteaban las opciones que le convenían a la ahora dimisionaria. Que alguien dimita cuando es parlamentaria en las autonómicas del 2006 llama la atención, pues, no es habitual. Incluso cuando los escándalos por corrupción, los políticos implicados o presuntamente implicados, no dimiten, excepto, cuando los cesan, pero aún en este caso, se aferran al escaño parlamentario como si fuese de ello les dependiera la vida. Así, que la señora Nebrera no siento apego al sillón. Los tertulianos

Més informació

11-M: Vintè aniversari

Això ja ho vaig escriure fa uns anys, però sembla que el passat no volguí marxar mai d'Espanya: En un país normal, un personatge com J.M.Aznar estaria amagat sota una muntanya de silenci i vergonya aliena. Però això és Espanya. Un país on ser franquista (dreta extrema) o de extrema dreta surt sempre de franc o simplement te premi. Un President (Aznar) que va mentir en la pitjor jornada de la història recent d'Espanya (11-M de 2004), diu molt de la seva supèrbia i inconsciència històrica. I encara l'hem de sentir donant lliços a tothom. No puc deixar passar l'oportunitat de citar a José María Ridao en el article -arran del atemptat del 11-M del 2004- quan va escriure aquestes profètiques paraules sobre el personatge: " Finalmente, el político mediocre y ventajista que gobernó España durante ocho años ha dejado patente su talla a ojos, no ya de la mayoría de sus conciudadanos sino del mundo entero. El precio, sin embargo, ha sido tan alto, tan trágico y desproporci

Més informació

El Roto no és infal·lible

[Desconfiaré siempre de quien no respete mi lengua. Porque, al hacerlo, demuestra que no me respeta a mi, y al mismo tiempo que no respeta un bien cultural esencial...]

Més informació

Política y sociedad

Cercar en aquest blog