Passa al contingut principal

Aniversari 17A

 


La celebració del Aniversari dels atemptats del 17A ha tingut un protagonista inesperat. L'Ajuntament havia convocat a les Rambles, al escenari principal dels atemptats terroristes. No hi havia el President del Govern, Pedro Sánchez, deuria tenir una agenda molt plena i molt important. Un minut de silenci que va ser interromput per un grup de manifestants. Laura Borràs és va apropar al grup de manifestants independentistes que portaven fulls on exigien la veritat del atemptat. Tensió i imatges poc edificants. Sembla que el grup de manifestants no va poder suportar un minut de silenci.  Calia que Borràs saludés els manifestants? Deu estar molt necessitada de petits banys de gent. Per suposat la premsa nacional ha pogut ficar cullerada per aquests manifestants. 

 


Malgrat el que s'ha dit de la investigació, la figura del instigador Es-Satti i la seva relació amb el CNI, encara és molt boirós. La mort de 16 persones, 15 a Barcelona i 1 a Cambrils (Tarragona), a més de 8 terroristes va commocionar Barcelona, on és van viure escenes un dramatisme difícil de qualificar. Dos nens van morir a les Rambles. El paper dels Mossos d'Esquadra  va ser molt important i la figura del major Trapero va tenir un paper destacat.

Les víctimes de diferents nacionalitats no han estat prou acompanyades per les diferents Administracions. Les traves burocràtiques son enormes a l'hora de rebre compensacions econòmiques. Un altra oportunitat perduda per part de les Administracions per fer justícia. Fins quant?  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.