Passa al contingut principal

Aniversari 17A

 


La celebració del Aniversari dels atemptats del 17A ha tingut un protagonista inesperat. L'Ajuntament havia convocat a les Rambles, al escenari principal dels atemptats terroristes. No hi havia el President del Govern, Pedro Sánchez, deuria tenir una agenda molt plena i molt important. Un minut de silenci que va ser interromput per un grup de manifestants. Laura Borràs és va apropar al grup de manifestants independentistes que portaven fulls on exigien la veritat del atemptat. Tensió i imatges poc edificants. Sembla que el grup de manifestants no va poder suportar un minut de silenci.  Calia que Borràs saludés els manifestants? Deu estar molt necessitada de petits banys de gent. Per suposat la premsa nacional ha pogut ficar cullerada per aquests manifestants. 

 


Malgrat el que s'ha dit de la investigació, la figura del instigador Es-Satti i la seva relació amb el CNI, encara és molt boirós. La mort de 16 persones, 15 a Barcelona i 1 a Cambrils (Tarragona), a més de 8 terroristes va commocionar Barcelona, on és van viure escenes un dramatisme difícil de qualificar. Dos nens van morir a les Rambles. El paper dels Mossos d'Esquadra  va ser molt important i la figura del major Trapero va tenir un paper destacat.

Les víctimes de diferents nacionalitats no han estat prou acompanyades per les diferents Administracions. Les traves burocràtiques son enormes a l'hora de rebre compensacions econòmiques. Un altra oportunitat perduda per part de les Administracions per fer justícia. Fins quant?  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...