Passa al contingut principal

Ayuso engega la maquinaria electoral



 


"Segons Ayuso, el govern de Pedro Sánchez “quiere tener en la cárcel a la oposición, como en Nicaragua”, pretén “matar a la oposición para perpetuarse” i aplica “un plan para este país” que passa per “sacar a la Guardia Civil” (d’on?), “expulsar a la oposición de todas las instituciones” (no ho dirà pel Consell General del Poder Judicial!) i “descapitalizar Madrid”.

“Aquí lo que se pretende es recuperar una República, que otro Pablo Iglesias de la vida [sic] sea el que está por encima de todos” en lloc de figures exemplars com “el rey Juan Carlos, que ha aportado tanto a la historia de España en los momentos más complicados”. En definitiva –resumí els propòsits de Pedro Sánchez–: “Hay que ir rompiendo a España poco a poco”. (Joan B.Culla, Entre Franco i Trump, Ara.cat, 14-11-2022)

El diumenge 13 de Novembre va haver una manifestació a Madrid on és va mobilitzar més de dos centes mil persones en defensa de la sanitat pública i contra les polítiques de la Presidenta de la CCAA de Madrid, Isabel Díaz Ayuso.

I què fa la Sra. Ayuso? Llança unes acusacions del manual de la dreta reaccionaria de tota la vida. Es com el llibre d'estil per aquestes casos que intenta desenfocar el problema de la sanitat a Madrid i trasllada el focus els seus enemics polítics. El problema no és Ayuso, que també, sinó la passivitat del president del PP, el Sr. Alberto Núñez Feijóo que no és capaç de desautoritzar-la, i en canvi és veu obligat a fer el paper d'estrassa rient-li les  gràcies. Ja s'ha comprovat que Feijóo venia fum, que la deriva populista i patriòtica segueix endavant. El pitjor de tot, és que no podem descartar que la Sra. Ayuso, acabi un dia governant Espanya, perquè els votants de la dreta son inassequibles els cants patriòtics  d'Ayuso i companyia.



Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació