Passa al contingut principal

Violència masclista: Un altra cop




Llegint noticies com aquesta  et deixen sense paraules.  Algú creu que amb lleis -ben intencionades- s'ha de acabar amb la violència masclista, no anirem en lloc. Tenim lleis d'igualtat, però malgrat això, el context masclista, fa que massa sovint l'home pensi que les dones son inferiors. Tota una tradició cultural e ideològica empenya per que l'home sigui el primer a pujar l'esglaó més alt. Sense anar més lluny, Felip VI, va passar per sobre de les seves germanes, i això va ser possible perquè era inconcebible la dona passes davant del home, i així els membres del TC varen fer el miracle de avalar allò que era inconstitucional al art.57.1 ("La sucesión en el trono seguirá el orden regular de primogenitura y representación, siendo preferida siempre la línea anterior a las posteriores; en la misma línea, el grado más próximo al más remoto; en el mismo grado, el varón a la mujer, y en el mismo sexo, la persona de más edad a la de menos". Aquest article contradiu al art.14, que parla de la igualtat també de sexe.  

Les lleis no poden fer-se "ad hoc", segur que sentirem clamar a favor de la pena de mort. Massa sovint els nostres legisladors fan nyaps i si les lleis son ambigües llavors, sempre cap la possibilitat que determinats jutges les apliquin amb un esbiaix particular. La xacra de la violència masclista ha causat més morts que el terrorisme d'ETA. Però, com son dones sembla que la societat -els homes- pugui omplir-se la boca de retòrica  buida fins a un altra crim. 

PD: Avui, dos casos més de violència masclista. Condemnarà Vox aquest crim masclista?

Telèfons contra les violències: gratuïts i confidencials

  • Generalitat de Catalunya: 900 900 120
  • Ministeri d'Igualtat: 016
  • WhatsApp: 600 000 016
  • Emergències: 112


 

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació