Passa al contingut principal

No tot és tant dolent: la Vall d'Hebron

 



En periodisme, les bones notícies no son notícies. Però aquesta si que ho és. Tenim uns equips -metges, cirurgians, infermeres- dins de la sanitat pública, entre els millors del món. No sempre ho valorem. Tot és millorable, però caldria ser conscient del valor que té la sanitat pública per el benestar de la nostre societat.  



EEUU amb un 16,8% de despesa en salut com percentatge del PIB, és el primer del rànquing, Espanya és situa amb un 9,1%, Alemanya amb un 11,7%, França 11,1%,Japó, un 11%. El cas nord-americà és un altre història. Però a la resta de països la despesa a sanitat és més alta i això vol dir que cal apujar els impostos.  Però la noticia no va de PIB, sinó d'en Xavier, que amb un trasplantament de pulmó, sense trencar la caixa toràcica pot tornar a fer vida normal. "  . Fins ara, mai s'havia fet servir la cirurgia robòtica durant tot el trasplantament, ja que la col·locació del pulmó sempre s'ha fet de forma manual. De l'altra, perquè han proposat una tècnica innovadora per treure i introduir els pulmons a través d’una petita incisió a la part inferior de l’estèrnum, que és una zona cartilaginosa, elàstica i fàcilment manipulable. “El veritable canvi és aquest: no trenquem ni pressionem cap os, no separem les costelles ni obrim el tòrax”, ha dit Alberto Jauregui, el cirurgià encarregat de fer l'operació, que defineix aquesta tècnica com a "menys dolorosa i menys agressiva" que la tradicional." (Ara.cat, 17/4/2023) Enhorabona a tothom!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...