Passa al contingut principal

No tot és tant dolent: la Vall d'Hebron

 



En periodisme, les bones notícies no son notícies. Però aquesta si que ho és. Tenim uns equips -metges, cirurgians, infermeres- dins de la sanitat pública, entre els millors del món. No sempre ho valorem. Tot és millorable, però caldria ser conscient del valor que té la sanitat pública per el benestar de la nostre societat.  



EEUU amb un 16,8% de despesa en salut com percentatge del PIB, és el primer del rànquing, Espanya és situa amb un 9,1%, Alemanya amb un 11,7%, França 11,1%,Japó, un 11%. El cas nord-americà és un altre història. Però a la resta de països la despesa a sanitat és més alta i això vol dir que cal apujar els impostos.  Però la noticia no va de PIB, sinó d'en Xavier, que amb un trasplantament de pulmó, sense trencar la caixa toràcica pot tornar a fer vida normal. "  . Fins ara, mai s'havia fet servir la cirurgia robòtica durant tot el trasplantament, ja que la col·locació del pulmó sempre s'ha fet de forma manual. De l'altra, perquè han proposat una tècnica innovadora per treure i introduir els pulmons a través d’una petita incisió a la part inferior de l’estèrnum, que és una zona cartilaginosa, elàstica i fàcilment manipulable. “El veritable canvi és aquest: no trenquem ni pressionem cap os, no separem les costelles ni obrim el tòrax”, ha dit Alberto Jauregui, el cirurgià encarregat de fer l'operació, que defineix aquesta tècnica com a "menys dolorosa i menys agressiva" que la tradicional." (Ara.cat, 17/4/2023) Enhorabona a tothom!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.