Passa al contingut principal

Galícia és la finca particular del PP

 


Per ordre de la JEC no es pot fer propaganda electoral


Diumenge hi ha eleccions a Galícia. Governada per el PP des de el 2009. Galícia s'ha fet una amb el PP. L'esquerra sempre dividida no és capaç de portar un programa electoral prou atractiu per uns electors que han decidit que quant menys soroll millor. Les dades demostren que no viuen en el millor dels mons possibles. Per sota de la mitjana nacional en el PIB per capità 25.906 (2022), en comparació a Catalunya és de 32.550 (2022). La taxa de mortalitat és de 12,98%, mentre a Catalunya és del 9,03%. El risc de pobresa és a Galícia del 18% mentre a Catalunya és del 14,5. Catalunya ha arribat els 8 milions de persones, mentre a Galícia és de 2,5 milions. S'ha parlat molt de possibles canvis a Galícia.  Sento dir que ho dubto. El model bipartidista encara te molt de pes a Galícia. La fragmentació li va bé al PP. La qüestió està si el PP traurà la majoria absoluta o no. Feijóo sap que no pot perdre aquestes eleccions. Alfonso Rueda el home de Feijóo a Galícia sap que si perd -repeteixo que és molt poc probable- la sort del líder nacional estaria segellada. 


PD: La molt gallega Isabel Díaz Ayuso ha explicat en una sola frase tots els tics de la dreta extrema. ETA, independentisme, llengua, comunistes, destrucció i caos.  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència...

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener...