Salta al contingut principal

Galícia és la finca particular del PP

 


Per ordre de la JEC no es pot fer propaganda electoral


Diumenge hi ha eleccions a Galícia. Governada per el PP des de el 2009. Galícia s'ha fet una amb el PP. L'esquerra sempre dividida no és capaç de portar un programa electoral prou atractiu per uns electors que han decidit que quant menys soroll millor. Les dades demostren que no viuen en el millor dels mons possibles. Per sota de la mitjana nacional en el PIB per capità 25.906 (2022), en comparació a Catalunya és de 32.550 (2022). La taxa de mortalitat és de 12,98%, mentre a Catalunya és del 9,03%. El risc de pobresa és a Galícia del 18% mentre a Catalunya és del 14,5. Catalunya ha arribat els 8 milions de persones, mentre a Galícia és de 2,5 milions. S'ha parlat molt de possibles canvis a Galícia.  Sento dir que ho dubto. El model bipartidista encara te molt de pes a Galícia. La fragmentació li va bé al PP. La qüestió està si el PP traurà la majoria absoluta o no. Feijóo sap que no pot perdre aquestes eleccions. Alfonso Rueda el home de Feijóo a Galícia sap que si perd -repeteixo que és molt poc probable- la sort del líder nacional estaria segellada. 


PD: La molt gallega Isabel Díaz Ayuso ha explicat en una sola frase tots els tics de la dreta extrema. ETA, independentisme, llengua, comunistes, destrucció i caos.  

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació