Passa al contingut principal

Estripar carnets!

 


Llegint aquesta noticia d'impacte, t'ha dones que el món independentista realment està tocat (de l' ala). M'agrada la imatge d'estripar un carnet, ni que sigui d' Òmniun Cultural, però alerta! Això ho diu el seu entorn!  Sembla que algú la veure estripar alguna cosa, i l'altre va poder deduir què es tractava del carnet de Òmnium, o potser li va pregunta i ella, molt indignada i enfadada li va confirmar. Tot plegat, massa humà i previsible, Potser el delicte de Laura Borràs, va ser triar molt malament al seu subordinat" L'origen de la causa rau en la investigació que els Mossos van obrir abans contra [Isaías] Herrero per tràfic de drogues i falsificació de moneda, a partir de la qual van trobar uns correus electrònics entre ell i Borràs parlant dels contractes a la ILC [Institució de les Lletres Catalanes]. La jutge va decidir més tard que fos la Guàrdia Civil qui continués indagant en el cas." (Ara.cat, 10/2/23) 

El cas Borràs, per dir-ho així, va ser un subproducte d'un altre investigació, però què com afectava a les hores Presidenta del Parlament, va posar tota la maquinaria judicial contra la Presidenta. Quan tothom dins l'orbita independentista era objecte de sospita i persecució, l'afer: "La Fiscalia manté que Laura Borràs i Isaías Herrero, a qui unia una relació d'amistat, "van actuar de mutu acord" perquè la "retribució dels treballs informàtics" que Herrero feia per a la ILC es vehiculés a partir de "fraccionar indegudament" la contractació "en diversos contractes menors". (Ara.cat,10/2/23)

La conclusió d'aquell afer, va ser que pescant un peix petit, va trobar un peix que mereixia tota l'atenció de la justícia, perquè s'havien trobat amb la Presidenta del Parlament independentista! Va fer be Òmnium Cultural en tot aquest afer? 








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs. 

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...