Passa al contingut principal

Les Canàries el destí favorit dels migrants!

 



Les estadístiques diuen que l'any 2018 hi va haver 64298 immigrants irregulars, ara el 2024 ha estat de 63970. Hi ha una diferència molt important, en aquest any, 46843 ha arribat per via marítima a les Canàries. És evident que aquest flux de immigrant no ho pot absorbir les Canàries.

El problema és com es pot resoldre aquesta immigració? No hi ha resposta, més enllà de la retòrica buida i de mesures repressives. Es parla de màfies, però que jo sàpiga no hi ha massa activitat policial els països des de on viatgen els migrants. Així, qui rep son els que porten els migrants amb aquestes embarcacions. Si son tan lucratives com diuen, llavors, la prudència indica que qui condueix no pot ser els propietari d'aquestes embarcacions. La UE no vol problemes, i Espanya i les Canàries son els receptors junt amb Italià i Grècia de l'arribada de gent que vol tocar el Dorado.  El problema no ho resoldrà l'extrema dreta que és qui ara mateix sembla dirigir en aquestes qüestions de immigració. La UE no te polítiques immigratòries, fer que països de dubtosa legalitat i on el menyspreu del drets humans siguin qui s'encarreguin de la immigració, no solucionarà aquest problema, un problema que afecta a les persones que volen un futur millor per ells i les seves famílies, i això no pot ser delicte! A més, la UE necessita de migració per poder fer front el envelliment de la població. 





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...