"Líders suposadament progressistes i més falsos que Judes, jutges que se'n foten de les dones que denuncien agressions sexuals i s'hi recreen fins a humiliar-les, periodistes venals que fan la feina bruta a l'extrema dreta i es dediquen a la difamació, l'extorsió i la publicació interessada d'informació confidencial. Són totes, al capdavall, velles i conegudes figures a la plena democràcia espanyola, en què les institucions i els poders públics s'han d'avenir, per anar bé, amb els interessos de part." (Ara.cat, 22/1/25. Sebastià Alzamora. El jutge llefiscós i tot el de sempre)
El cas Errejón posa en evidència la problemàtica masclista i sexista de molts jutges i la necessitat de jutjats especialitzat en violència de gènere. L'interrogatori del jutge Carretero a Elisa Mouliáa demana urgentment nous protocols, perquè un jutge no pot fer de inquisidor transferint la idea que la víctima s'ho ha buscat. El fet que la declaració en vídeo aparegui en un mitja de comunicació-escombraria al serveis de l'extrema dreta dona peu a pensar en un delicte sobre la intimitat de la víctima (art.68 LRCrm.). Però, el cas convé a la dreta extrema, Errejón (ex Sumar) és un bon ase per els cops, en el cas d'Elisa Mouliáa un dany col·lateral. En situacions com aquesta, no és gens fàcil per les dones, fer el pas per denunciar les agressions sexuals. Sobte la passivitat de la fiscalia davant del abús de poder del jutge.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada