Passa al contingut principal

Sant Joan i una mica d'història

 




Manuel Delgado fa un retrat acurat a "Foc, fogueres i revetlles. La festa al carrer*" de la revetlla de Sant Joan i la costum de "calar foc a alguna cosa, tot i que aquestes festes crematòries es concentren sobretot a l'entorn del solstici d'estiu, que a Catalunya pren un valor especial. El paper simbòlic que en la nit de Sant Joan assumeix un foc, la Flama del Canigó (...), ha elevat aquest element a rang d'emblema de la unitat dels Països Catalans".

Els focs son ara l'excepció, perquè tal com informava el diari Tele/eXpres informava que se n'havien cremat 823 fogueres per les places i carrers de Catalunya al 1971. Jo encara recordo, tal com explica Manuel Delgado, en un època molt diferent a la nostre. Nosaltres vivíem per dir-ho així, al carrer. Recollíem mobles i trastos que la gent deixava per que anés a la foguera. Grups de de nois aspiraven a fer la foguera més impressionat dins de les nostres possibilitats. Les condicions per fer-ho eren més laxes que avui que que fins i tot cal autorització dels Ajuntaments. No hi havia cotxes, els carrers no estaven asfaltats. Tot allò va anar a vall, com tantes coses, bones i dolentes. Ara, les fogueres son testimonials. Es veritat que ara a diferents llocs de Catalunya és fan baixades de falles al llarg del Pirineu, aquestes expressions culturals tenen l'aval de la Unesco. Un atractiu turístic que fa que llocs com La Vall de Boí és vegin desbordats de turistes que volen veure aquestes expressions culturals.

A Barcelona l'any 2024 hi van haver vint fogueres, els joves han trobat a les platges el lloc adient per celebrar-ho. "La imatge de petites fogueres aplegant entorn seu nois i noies i la de la policia intentat desallotjar-los a l'alba són testimonis de les formes astutes que pot tenir un ritual de venjar-se de la seva alienació."


* VV.AA. Sota la direcció de Borja de Riquer. La memòria dels catalans. Edicions 62. Barcelona, 2025. Foc, fogueres i revetlles. La festa al carrer. Manuel Delgado, (pàg. 833-835)






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

El Torrent del Capellà  (Sabadell) 1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.