Passa al contingut principal

Sant Joan i una mica d'història

 




Manuel Delgado fa un retrat acurat a "Foc, fogueres i revetlles. La festa al carrer*" de la revetlla de Sant Joan i la costum de "calar foc a alguna cosa, tot i que aquestes festes crematòries es concentren sobretot a l'entorn del solstici d'estiu, que a Catalunya pren un valor especial. El paper simbòlic que en la nit de Sant Joan assumeix un foc, la Flama del Canigó (...), ha elevat aquest element a rang d'emblema de la unitat dels Països Catalans".

Els focs son ara l'excepció, perquè tal com informava el diari Tele/eXpres informava que se n'havien cremat 823 fogueres per les places i carrers de Catalunya al 1971. Jo encara recordo, tal com explica Manuel Delgado, en un època molt diferent a la nostre. Nosaltres vivíem per dir-ho així, al carrer. Recollíem mobles i trastos que la gent deixava per que anés a la foguera. Grups de de nois aspiraven a fer la foguera més impressionat dins de les nostres possibilitats. Les condicions per fer-ho eren més laxes que avui que que fins i tot cal autorització dels Ajuntaments. No hi havia cotxes, els carrers no estaven asfaltats. Tot allò va anar a vall, com tantes coses, bones i dolentes. Ara, les fogueres son testimonials. Es veritat que ara a diferents llocs de Catalunya és fan baixades de falles al llarg del Pirineu, aquestes expressions culturals tenen l'aval de la Unesco. Un atractiu turístic que fa que llocs com La Vall de Boí és vegin desbordats de turistes que volen veure aquestes expressions culturals.

A Barcelona l'any 2024 hi van haver vint fogueres, els joves han trobat a les platges el lloc adient per celebrar-ho. "La imatge de petites fogueres aplegant entorn seu nois i noies i la de la policia intentat desallotjar-los a l'alba són testimonis de les formes astutes que pot tenir un ritual de venjar-se de la seva alienació."


* VV.AA. Sota la direcció de Borja de Riquer. La memòria dels catalans. Edicions 62. Barcelona, 2025. Foc, fogueres i revetlles. La festa al carrer. Manuel Delgado, (pàg. 833-835)






Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...