Passa al contingut principal

17 d'agost de 2017. 16.50 h: Atropellament mortal a la Rambla de Barcelona

 




"La sentència de l'Audiència Nacional, que es va centrar només en l'explosió a Alcanar el dia abans, va obviar la possible relació entre el CNI i l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty. L'últim any, però, la comissió d'investigació al Congrés sobre el 17-A ha desvelat documents que revelen que el CNI havia intentat captar Es-Satty. En aquesta mateixa comissió, un dels tres condemnats pels atemptats, Mohamed Houli, va acusar obertament el CNI de conèixer "les intencions de l'imam"." (Ara.cat. Lara Gaià, 17/5/25)

La notícia deixa entreveure que malgrat el judici i condemnes per els participants en els atemptats de Barcelona i Cambrils, encara hi ha recons foscos. Un de difícil resolució és la relació d' Abdelbaki es-Satty, l'imam de Ripoll i el CNI. 

El CNI és potser un dels llocs més impenetrables de la democracia espanyola. Dono per fet que l'espionatge espanyol te bones relacions amb altres agències internacionals. Una democracia implica control parlamentari de tots els organismes del Estat. El problema és que per la seva naturalesa, l'opacitat és un escut insalvable. Ells deuen saber tot sobre el Rei emèrit, tot sobre el Procés -menys les urnes-, Pegasus, i és possible que amb es-Satty? Dubto que s'obri llum sobre la foscor, d'aquest cas, en que els Mossos d'Esquadra van tenir un paper destacat davant de la resta de forçes de seguretat. Segurament, allà el paper del Major Trapero el va fer estar en el punt de mira de personatges com Diego Pérez de los Cobos, tal com és va poder veure al judici del Procés.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...