Salta al contingut principal

Incendi a l'Empordà i les Gavarres

 



Sembla que l’incendi de les Gavarres està sent estabilitzat. Amb l’onada de calor I els vents la possibilitat de revifar les flames és real. Caldrà esperar uns dies perquè aquest incendi es poguí dotat per extingit. A Cap Roig i el seu festival és mantenia mentre el foc cremava. No sé si això té massa sentit. Confinar a la població, deixant les carreteres lliures perquè els bombers facin la seva feina, una feina imprescindible, contrasta amb l’afluència de gent al festival. Contradiccions perquè si és suspèn el festival d’havaneres a Palafrugell, i no ho fan a Cap Roig, el greuja comparatiu es fa evident.

 

El govern de tots, ha demanat ajuda a la UME per la extinció de foc. Illa deu pensar que el millor és que tothom –també l’Estat- participi de l’extinció. Les imatges del incendi dona fe què estem davant de focs ara anomenats de 5 o 6ª generació. No sé exactament el que vol dir, però queda sensacional a les portades dels mitjans de comunicació. Tothom ha après que el 30-30-30 son les condicions ideals perquè el foc adquireixi aquests nivells de 5 o 6ª generació- l’eufemisme vol dir que son foc de l’hòstia-. Això va amb el canvi climàtic. Des de l’extrema dreta i també la dreta, no hi ha de canvi climàtic. Segur que des de les despatxos amb aire acondicionat a tot drap, la sensació de calor no existeix. Tampoc les morts per onada de calor cal valorar-les. De fet no és va tenir gens en compte les morts per COVID de la gent gran a les residències, amb això Ayuso en sap alguna cosa. Ella és de les que creu que el canvi climàtic és una collonada inventada per la gent woke –un altre eufemisme per dir que la gent d’esquerres son uns marietes-.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...