Política i societat

 

  La Diada va ser tot un èxit. Més enllà de l'estadística, miles de persones si van aplegar a la manifestació del 11-S. Manifestació multitudinària que demostra una vegada més que el independentisme es viu. Tota manifestació és política. La ANC està en el seu dret de criticar a qui volguí. Però com va dir Xavier Antich,  " Això no va de buscar culpables sinó d'aconseguir còmplices per a la independència ", la ANC tindria que escoltar aquesta recomanació d'Òmnium. Dolors Feliu (ANC) va dir:   " Les opcions són clares: o feu la independència o convoqueu eleccions i doneu la veu al poble .". Aquests maximalismes no han portat enlloc, ni ara ni mai. No sé si és conscient Dolors Feliu, d'aquest atzucac que vol ficar-se. Creu, de de bo, que no hi hauria desgast dels partits independentistes? Creu que l'eix dreta/esquerra deixaria pas al eix nacional? L'opció de Antich sembla, dada la correlació de forçes, la més intel·ligent, no és una opció heroic...

  M'he llegit els comentaris (62) dels lectors del Ara. Com jo no tinc la vareta màgica per fer la independència -perquè no n'hi ha-, cal fer política. Diu Josep Maria Esquirol: "El nostre horitzó personal i polític el tenim a mig pam". Aquest mig pam, requereix de coratge i esperança, i bona part de les opinions sembla que s'han quedat sense. Algú vol, la independència al estil del que va passar a Iugoslàvia? Masses parlant de covardia. Potser que parlin per ells. Jo vaig veure al 1-O, molta gent valenta, què esperava la arribada de la GC, per exemple. L'Estat  va agafar pànic, perquè la ciutadania què va anar a votar, no tenia por a la repressió -millor dit, si tenia, però també volia anar a aquest mig pam del que parlava Esquirol. La classe política, és un reflexa de la pròpia societat.  A més, vivim en un món global, i això ens deixa en una posició feble, també a Espanya. Cada Diada n'hi ha moltes com diu Toni Soler. No cal anar set milions de manifest...

  Els somnis de la dreta mediàtica:  els carrers buits de manifestants independentistes

 

  Aquest 11-S està marcat, per el Covid-19. Les manifestacions multitudinàries del independentisme, s’han tingut que aplaçar. Hi haurà concentracions, però rés a veure amb el any passat.  Malgrat les querelles internes, fruit de les desavinences entre ERC i Junts per Catalunya, han creat un divisió lamentable, però potser inevitable. L’eix nacional versus l’eix social. Dretes i esquerres. Exemplar la base o la crida a la puresa de la patria. La realitat  es tossuda. El front judicial, segueix el seva marxa triomfal: “La unidad de España”. PSOE i Podem, coexistint amb dificultats i contradiccions, com noi pot ser d’altre manera. Com enyoren els del POSE les majories absolutes!  Les partits sistèmics –PSOE i PP-, encara segueixen amb l’orbita de una realitat que està desbordada i transformada. A més, la pandemia ha creat un nou forat negre a les perspectives de reactivació. Partits que amb les inèrcies de dècades governant amb majories absolutes, so...

*Las cifras de la manifestación son dispares según las fuentes consultadas.

¿Vuelven para Navidad? Nuevos coche para hacer imposible que se suban a ellos