Política i societat

  En països de tradició democràtica la dimissió és un deure i un valor. Però a Espanya, ningú vol dimitir. Potser en el futbol, però és l'excepció. En aquest any 115 persones han perdut la vida en accidents ferroviaris. Els 46 a Andalusia, 1 a Gelida i 68 a Toledo. I això en el mandat de Óscar Puente. No pot escudar-se en llançar acusacions a tothom. Alguna responsabilitat té que tenir un polític. I Puente no pot seguir en el càrrec. Pedro Sánchez està patint un allau de infortunis. Cal saber demanar dimissions. És veritat que el llistó està estratosfèric, desprès de la DANA on Mazón va ser mantingut per Feijóo. Allò no va ser un accident, sinó una negligència punible i què hores d'ara no sembla que els jutges patriòtics estiguin interessats en investigar. En el cas de Toledo, els errors i les fallades dels sistemes de seguretat donen idea del que vol dir mantenir la xarxa ferroviària del AVE en condicions. Tant el PP com el PSOE, van impulsar unes obres de infraestructures far...

  Tragèdia ferroviària a Toledo.  Sembla que l'origen del desastre ha estat error humà. Això caldrà esbrinar-ho en les investigacions que es tindran que fer. L'accident venia d'una fallada de comunicació a les 8:30, els sistema és diu LZB. É s el sistema de control i protecció automàtica de trens, utilitzat a les línies ferroviàries de l'alta velocitat, i forma part del sistema de senyalització ferroviària.   El origen de tot és que l'ordre de represa s'ha de fer des de la sala de control d'Adif a Atocha, quan el LZB ha fallat.  El tren Iryo no hauria pogut arrencar de nou, per causes que encara es desconeixen. I, en lloc d'aturar el tren AVE Renfe posterior, des de la sala de control d'Atocha un tècnic hauria donat llum verda a l'AVE, que venia al darrere, per arrencar a les 8:36 hores la marxa amb normalitat. Generant la catàstrofe.  Aquest fet la qualificat el ministre Puente "d'inexplicable*".

  Hi ha imatges què és comenten soles. Estem com si visquéssim al segle XIX, quan el 28 d'octubre de 1848 s'obria la línia Barcelona-Mataró, gràcies al impuls del industrial mataroní Miquel Biada. La falta de manteniment i la falta de finançament fan d'aquesta línia un repte per el transport de Catalunya. Hi ha experts que volen que la línia segui per aquest traçat al costat de la costa. Demanen això si, obres perquè la sorra de les platges no s'han vaguin cada vegada que hi ha un temporal, i pel que sembla, en el canvi climàtic, aquests fets seran el pa nostre de cada dia. L'altre alternativa, suposa passar per dins i paral·lel al camí de la Geganta o en paral·lel a la C32. Tot això arriba molt tard. Però el problema és que des de Madrid, s'ha apostat tot, al radial de l'AVE, amb un cost de 54.000 milions d'euros. I això ha estat possible gràcies al lobby dels enginyers de camins de Madrid, les constructores i tots els aprofitats, polítics de cada CCAA ...

  Nadie lo necesita, excepto los políticos! La lógica indica una cosa, por ejemplo, potenciar los ferrocarriles de cercanías o regionales o mejorar infraestructuras –carreteras- que conecten con las capitales de provincia más cercanas. Pero no, construir infraestructuras faraónicas que jamás podrán autofinanciarse –suerte que tienen a Cataluña para sufragarlas-, pero que el empecinamiento ideológico –PP vs PSOE- llevan a cabo contra viento y marea. Enhorabuena a Puebla de Sanabria! Si alguien pregunta si era necesaria una estación en dicha población la respuesta sería que sí, aunque no baje nadie, aquí conviene el refrán: "Vale más que sobre que no falte".