Salta al contingut principal

Puente dimissió!

 


En països de tradició democràtica la dimissió és un deure i un valor. Però a Espanya, ningú vol dimitir. Potser en el futbol, però és l'excepció. En aquest any 115 persones han perdut la vida en accidents ferroviaris. Els 46 a Andalusia, 1 a Gelida i 68 a Toledo. I això en el mandat de Óscar Puente. No pot escudar-se en llançar acusacions a tothom. Alguna responsabilitat té que tenir un polític. I Puente no pot seguir en el càrrec. Pedro Sánchez està patint un allau de infortunis. Cal saber demanar dimissions. És veritat que el llistó està estratosfèric, desprès de la DANA on Mazón va ser mantingut per Feijóo. Allò no va ser un accident, sinó una negligència punible i què hores d'ara no sembla que els jutges patriòtics estiguin interessats en investigar. En el cas de Toledo, els errors i les fallades dels sistemes de seguretat donen idea del que vol dir mantenir la xarxa ferroviària del AVE en condicions. Tant el PP com el PSOE, van impulsar unes obres de infraestructures faraòniques que han deixat a la intempèrie el sistema de rodalies de Renfe. El pas dels anys, cal renovar tot el sistema, però la nostre economia no pot assumir el cost desmesurat d'una xarxa que té Madrid com a punt exclusiu de referència. Un sistema radial digne de l'etapa franquista. Puente dimissió!  

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.
Publica un comentari a l'entrada
Més informació