Política i societat

  La crònica d'Albert Llimós i Marc Toro -sembla que no hi havia cap dona per fer la crònica-, relaten les situacions d'indefensió i abús de poder del seus caps dins del món de la comunicació. Denunciar-ho era sinònim de perdre la feia i l'estigma associat. Director de diari, polític català, son dues mostres que malgrat tot, no donen cap nom. L'estructura de poder segueix sent masclista. El Me Too dins del periodisme català, està lluny d'haver acabat. Sembla que la lògica en cas d'abús de poder sigui fer la denuncia corresponent tant dins del mitja comunicatiu com el jutjat de guàrdia. Això seria la via lògica, però, dins de les relaciones humanes, tot és complicat. Complicat explicar-ho els companys i companyes, a la família a la teva parella. Amb això deuen comptar els què extorsionen a les dones perquè no denunciïn. Esperar deu anys és una tortura per la persona afectada, perquè el agressor ha pogut repetir el modus operandi , tantes vegades com ha volgut. Es...

  Rubiales utilitza la seva mare per demostra que ell és innocent de tot. La possada en escena de la mare a l’església per fer una vaga de fam per reivindicar la innocència del fill es esperpéntica, sinó fos que tot plegat ho és. La mare desprès de fer l’esforç de passar gana per el seu estimat fill ha tingut que ingressar a l’hospital. Però Rubiales no ha anat a veure a la seva mare. Què vol dir això? Massa enfeinat per  atendre'l a? Potser els assessors d’imatge estan encara de vacances? Tot plegat deixa sol al pobre heroi Daniel Sancho a la llunyana Tailàndia sense cobertura per culpa d’una mare que vol el millor per el seu fill i acapara a tots els mitjans que volen sang i fetge. PD: Aquesta és l'última entrega d'aquest culebrot dolent, excepte si hi ha novetats.

 En comparació amb fa just un any, el preu de la llum per a aquest dissabte serà un 115,24% superior als 71,87 euros/MWh del 9 d'abril de 2021. ( DBalear , 9-4-22) En qualsevol país normal, una pujada del 115,24% del preu de l'electricitat faria posar en peu de guerra a tota la ciutadania, perquè l'electricitat és un bé de primera necessitat, però resulta que ací, a Espanya, les elèctriques viuen al paradís, amb un oligopoli descarat i emparat per els respectius governs de torn. Hi ha una pila de excusa per explicar els preus, són ells -les elèctriques- qui han triat un model per el qual hem de pagar unes factures que miles d'empreses petites i mitjanes,  no podem assumir. Però el govern tira els diners de la gasolina, hi ha més opcions, però no hi ha en el cas de l'electricitat. Ho estan destruint tot per desprès poder anar asseure's a una cadira de les grans energètiques. Què no comptin a mi!