La crònica d'Albert Llimós i Marc Toro -sembla que no hi havia cap dona per fer la crònica-, relaten les situacions d'indefensió i abús de poder del seus caps dins del món de la comunicació. Denunciar-ho era sinònim de perdre la feia i l'estigma associat. Director de diari, polític català, son dues mostres que malgrat tot, no donen cap nom. L'estructura de poder segueix sent masclista. El Me Too dins del periodisme català, està lluny d'haver acabat. Sembla que la lògica en cas d'abús de poder sigui fer la denuncia corresponent tant dins del mitja comunicatiu com el jutjat de guàrdia. Això seria la via lògica, però, dins de les relaciones humanes, tot és complicat. Complicat explicar-ho els companys i companyes, a la família a la teva parella. Amb això deuen comptar els què extorsionen a les dones perquè no denunciïn. Esperar deu anys és una tortura per la persona afectada, perquè el agressor ha pogut repetir el modus operandi, tantes vegades com ha volgut. Esperem que aquest moviment animi a totes les dones que s'han vist en aquestes situacions a denunciar-ho i no esperar deu anys per fer-ho. Sembla que la negligència de les empreses també és culpable per omissió de vetllar per tothom, en especial, per les persones més febles -becàries, pràctiques, temporalitat, etc-.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada