Passa al contingut principal

Periodista una feina perillosa dins de la redacció!

 



La crònica d'Albert Llimós i Marc Toro -sembla que no hi havia cap dona per fer la crònica-, relaten les situacions d'indefensió i abús de poder del seus caps dins del món de la comunicació. Denunciar-ho era sinònim de perdre la feia i l'estigma associat. Director de diari, polític català, son dues mostres que malgrat tot, no donen cap nom. L'estructura de poder segueix sent masclista. El Me Too dins del periodisme català, està lluny d'haver acabat. Sembla que la lògica en cas d'abús de poder sigui fer la denuncia corresponent tant dins del mitja comunicatiu com el jutjat de guàrdia. Això seria la via lògica, però, dins de les relaciones humanes, tot és complicat. Complicat explicar-ho els companys i companyes, a la família a la teva parella. Amb això deuen comptar els què extorsionen a les dones perquè no denunciïn. Esperar deu anys és una tortura per la persona afectada, perquè el agressor ha pogut repetir el modus operandi, tantes vegades com ha volgut. Esperem que aquest moviment animi a totes les dones que s'han vist en aquestes situacions a denunciar-ho i no esperar deu anys per fer-ho. Sembla que la negligència de les empreses també és culpable per omissió de vetllar per tothom, en especial, per les persones més febles -becàries, pràctiques, temporalitat, etc-.


Etiquetes

Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació