Política i societat

  Sense comentari Hi ha noticies que deixen perplex al més pintat. Més enllà de la presumpció d'innocència , els fets revestien tal grau de violència - un pare violant a una filla al carrer, mentre el fill més petit contempla l'espectacle-, sexual, què la lògica més elemental, suposava que el presumpte agressor, ingressés a presó provisional. Però, no, és el cas per el jutge el deixa en llibertat, amb una ordre segons la qual no pot acostar-se a la víctima a menys de 200 mts. Ja sap el Jutge que la família viuen tots en el mateix pis/casa?.  Pel que sembla aquest Jutge el delicte d'agressió sexual no deu ser tant greu i  ha deixat al pare i violador en llibertat, per tornar a casa?. La policia tindrà que esbrinar si aquests fets s'han repetit a la llar familiar.  Quina mena d'exemple i de missatge dona aquesta mena de resolucions judicials? PD: Et deixen lliure perquè sembla que no hi cap perill i resulta que al matí torna a casa de la víctima, trencant l'ordre...

  La noticia encapçala l’Ara. El TSJC anul•la la condemna per agressió sexual i absol Alves . Sorprèn la resolució del TSJC perquè no dona credibilitat a la víctima, malgrat que Alves, tal com diu Marta Jaenes (@MartaJaenes) Periodista “ Alves va donar cinc versions : 1. Va negar conèixer la víctima: «No sé qui és aquesta senyoreta». 2. Va dir que només hi havia coincidit. 3. «No la vaig tocar, va ser ella que va venir directa a mi». 4. «Ella tenia una conducta sexualitzada». 5. I va utilitzar com a atenuant que havia begut. Però el testimoni no fiable és el de la víctima”.  No deixa de ser preocupant que la mirada esbiaixada del Tribunal vegi incongruències en les declaracions de la víctima, i no trobi que les versions donades per Alves, fins a cinc cops, no siguin rellevants pel cas. Ara la pregunta que molts poden plantejar-se és com queden de desemparades les víctimes d’agressió sexual? Pel que sembla, el TSJC vol que la víctima acrediti no tant sols el que diu, sinó que a...

  Fets com l’agressió sexual patida per una noia a Igualda, deixa poc marge per fer literatura. El primer que es posi be la noia i pugui dir que va passar i si reconeix els seus agressors, que sembla que van ser més dos. Encara no hi ha identificacions. Què hi haguí un informe “forense” vol dir què algú esta fent un delicte. Tenint en compte que la noia es menor. El mitjans sempre volen històries truculentes per insuflar morbositat a una història que aquestes alçades no és tindria que repetir. És difícil lluitar contra una manera de pensar que està instal•lada a la societat: els nois poden sortir, mentre les noies, millor a casa. Desprès, en el posterior judici, tindrem que sentir dels acusats, que tot va ser consentit, i aquestes trucs miserables, que tant aficionats són un cert tipus d’advocats. A més, de la presència a les televisions de torn, per parlar amb els “presumptes agressors”. És molt difícil què aquestes agressions deixin d’existir. El clàssic recur...