Passa al contingut principal

Una absolució que condemna a les dones!

 



La noticia encapçala l’Ara. El TSJC anul•la la condemna per agressió sexual i absol Alves. Sorprèn la resolució del TSJC perquè no dona credibilitat a la víctima, malgrat que Alves, tal com diu Marta Jaenes (@MartaJaenes) Periodista “Alves va donar cinc versions: 1. Va negar conèixer la víctima: «No sé qui és aquesta senyoreta». 2. Va dir que només hi havia coincidit. 3. «No la vaig tocar, va ser ella que va venir directa a mi». 4. «Ella tenia una conducta sexualitzada». 5. I va utilitzar com a atenuant que havia begut. Però el testimoni no fiable és el de la víctima”. 

No deixa de ser preocupant que la mirada esbiaixada del Tribunal vegi incongruències en les declaracions de la víctima, i no trobi que les versions donades per Alves, fins a cinc cops, no siguin rellevants pel cas. Ara la pregunta que molts poden plantejar-se és com queden de desemparades les víctimes d’agressió sexual? Pel que sembla, el TSJC vol que la víctima acrediti no tant sols el que diu, sinó que a més doni totes les proves perquè el Tribunal li doni la raó. La presumpció d'innocència es fonamental en un estat de dret. El que el TSJC ha posat en dubte és la credibilitat de la víctima i davant d'això com és pot mesurar?


Etiquetes de comentaris:

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs. 
Publica un comentari a l'entrada
Més informació