Política i societat

  El TSJC, ni és de Catalunya ni parla mai en català, però el TSJC és un acèrrim defensor  de les tesis de Sapir-Whorf*, perquè creu que el català porta directament a l' independentisme. Segon aquesta tesi en versió extrema, la llengua determina la forma de pensar d'una persona. Per això, el TSJC, vol introduir el castellà per eixamplar la cosmovisió dels nens i nenes a casa nostre.  No deixa de ser paròdic que un TSJC volgui ser la consciència d'un país, a expenses d'un Parlament on rau ni que sigui formalment, la representativitat de Catalunya. El TSJC s'ha convertit en un altre càmera de representació de l'Espanya imperial. Ells si son addictes a les tesis de Sapir-Whorf.

  La noticia encapçala l’Ara. El TSJC anul•la la condemna per agressió sexual i absol Alves . Sorprèn la resolució del TSJC perquè no dona credibilitat a la víctima, malgrat que Alves, tal com diu Marta Jaenes (@MartaJaenes) Periodista “ Alves va donar cinc versions : 1. Va negar conèixer la víctima: «No sé qui és aquesta senyoreta». 2. Va dir que només hi havia coincidit. 3. «No la vaig tocar, va ser ella que va venir directa a mi». 4. «Ella tenia una conducta sexualitzada». 5. I va utilitzar com a atenuant que havia begut. Però el testimoni no fiable és el de la víctima”.  No deixa de ser preocupant que la mirada esbiaixada del Tribunal vegi incongruències en les declaracions de la víctima, i no trobi que les versions donades per Alves, fins a cinc cops, no siguin rellevants pel cas. Ara la pregunta que molts poden plantejar-se és com queden de desemparades les víctimes d’agressió sexual? Pel que sembla, el TSJC vol que la víctima acrediti no tant sols el que diu, sinó que a...

  El TSJC torna a prevaricar saltant-se totes les lleis dels ordenament educatiu. Per ells, el castellà és innegociable i cal ajudar aquestes associacions de l'extrema dreta que amb nom tant suggestius com    l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) i Hablamos Español , donen prioritat absoluta aquests famílies que no volen el català en cap lloc. Tant s'ha val que el Parlament hagi votat el que segui -Legislatiu, amb competències educatives-, ell a la seva, dividint l'escola per satisfacció de l'extrema dreta, la GC i la PN.

 

  A la fotografia Laura Borràs saluda abans d'entrar al TSJC. Hi ha judici i " s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental " (Ara.cat, 10/12/23). Com la presumpció d'innocència és el que preval, deixarem per el Tribunal el que tingui que dir. La qüestió de fons que voldria remarcar és si el comportament de Laura Borràs en el sí com a  directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va ser el què calia? Fraccionar contractes sembla el nucli del afers. Però a més té interès, perquè les investigacions del cas, son arran de "   la investigació que els Mossos van obrir abans contra Herrero per tràfic de drogues i falsificació de moneda, a partir de la qual van trobar uns correus electrònics entre ell i Borràs parlant dels contractes a la ILC" . Sembla ara que Herrero vol fer un pacta amb Fiscalia. El problema de tot plegat, és si una dirigent política vol barrejar-ho tot - afer ...

  Hi ha noticies sorprenents, per exemple, que al mig de la nostre galàxia  hi hagi un forat negre descomunal, un monstre que te vida pròpia i una dinàmica inexorable. Dins de la pròpia galàxia, en un raconet molt  perifèric, es troba una estrella molt discreta anomenada Sol, al mig del nostre sistema solar, dins d'aquest sistema trobem al nostre planeta. Si mirem amb atenció hi ha la península ibèrica, i dins d'aquest península, trobem Catalunya. Hi ha un TSJC que vol ser com un forat negre, vol implantar les seves lleis particulars. Tot és tan monstruós que el parer d'una família vol que s'imposi a tot el sistema educatiu català! On està la proporcionalitat i la racionalitat? Per suposat, no hi ha cap, simplement, estan encara amb mode: !A por ellos¡

Hi ha qui és fa el sorprès per demanar ser exclòs de les meses electorals. El TSJC, n'és el responsable. No és un problema de voler participar, sinó què les actuals condicions de la pandemia feien necessari el seu aplaçament, però el TSJC, té molta pressa per fer-les. Així, què primer hi ha un incendi -la pandemia- i llavors hi ha uns piròmans,-TJSC- que volen tirar més benzina, per què tenen que pagar els ciutadans les temeràries afirmacions del TSJC per obligar-nos a anar a votar?  

E l TSJC, fa mala política, des de quan el TSJC pot fer judicis polítics? Si el Decret de la Generalitat era un nyap, llavors, tenia l’obligació de dir-li en què s’ha havia equivocat, se suposa que hi ha juristes per fer aquesta feina, no poden ser tots tan dolents, no? En tot cas, l’argument definitiu era què no és podia ajornar ni un dia més les eleccions, per la incertesa que produïa a la vida política catalana. Es a dir, l’argument, no va de si s’ aplicat be la llei, sinó d’un judici d’intencions absolutament, improcedent en el seu àmbit de competència. El problema de tot plegat, és que el TSJC, fa política contínuament a Catalunya. Si observem les dades de la Covid, quan el TSJC suspèn –dia 19 de gener-,  el Decret per traslladar les eleccions del 14 de febrer al 30 maig, si bé alguns indicadors van a la baixa molt lentament, les UCI, han pujant el 19 de gener de 613 a 718 per Covid, el total, tant de Covid com sense, de 995 a 1098 malalts. És possible que el TSJC no està gens...

  Q uina setmana hem tingut! L’art.155 segueix viu, el TSJC és ara la terminal del poder central. Tot sigui per la causa. L’objectiu és posar un socialista a la Generalitat. Ja hi va haver un, Montilla amb el tripartit, però eren altres temps. Ara, això sembla impossible. Tan a canviat la política a Catalunya. Illa vol ser President, Vox ja anunciat que els seus vots, serà per ell, com objectiu per treure els independentistes del govern. Algú dubta que Illa acceptarà aquests vots? Tot depèn si el 14 de febrer anem a votar, i l’abstenció. Segons els CIS, sumats tots els del art.155 farien fora al actual govern independentista.  Sumarien 65 escons –opció conserva-dora-, envers del 59 de l’opció independentista. Vox podria tenir de 6 a 10 escons, aquest surten de Cs o PP. El problema serà l’abstenció.   Si les eleccions s’anaven cap el maig, llavors, aquests números no serveixen, i l’efecte Illa pot haver canviat. Pot ser és per això que el TSJC vol impulsar la candidatura d...

  Embolica que fa fort ! Com és possible el desgavell en què ens a ficat el TSJC? La suspensió és encara cautelar, com si això, ens pogués tranquil·litzar. Des de quan el TSJC és expert en epidemiologia? Ja se sap què a Catalunya hi ha barra lliure, això gràcies al art.155, què de fet encara funciona, o sinó que li preguntin a Bernat Solé. La mala política en mans d'uns jutges que juguen a fer política. No és pot entendre que amb les mesures per minimitzar la pandemia, el TSJC, jugui amb la salut de la població. No és gens estrany que la Sra. Cunillera, fent un paper d'estrassa imponent, digui que ella ho faria per correu. Però, estem a temps de tot? Per tal de mantenir-se en el paper fiscalitzador què no li pertoca, el TSJC, deixa a Catalunya, en la incertesa més absoluta, llavors, perquè serveix el TSJC? Si hem d'anar a votar que ho digui d'una vegada, i si s'ha d'aplaçar, també. 

  Ara s'ha fet oficial què a Catalunya mana qualsevol ciutadà preocupat per defensar els drets de la ciutadania enmig d'una pandemia global i què el TSJC avala al ciutadà abans que  a  les institucions què ens representan (mal o bé). Potser al ritme què anem, seria convenient que poguessin votar els membres del TSJC, almenys sabriem a què jugem.

 La SAN que absuelve a la cúpula de los Mossos da una idea de la capacidad de interpretación sobre unos hechos. Si existe la idea de condenar, todos los hechos se encaminan hacia el objetivo perseguido. Los Mossos el 1-O de 2017, tendría, en la versión “¡A por ellos! haber desplegado toda la violencia que la GC y la PN utilizaron. Todo lo demás no era más que convinencia con el independentismo, está es la tesis de la Presidenta del Tribunal, Concepción Espejel , que fue encumbrada al CGPJ por parte del PP. Y que ha quedado en minoría, y en un voto particular se recrea en 500 páginas del “¡A por ellos!”. En cambio, la Sentencia, utiliza 96 páginas. El artículo de Esther Giménez-Salinas, Una sentència d’eixe món (Ara.cat, 22/10/2020) nos habla del concepto de “mediación” para solventar una situación conflictiva y compleja. Descartando, por tanto, la desobediencia.  Javier Pérez Royo, en su artículo, Seguim, més o menys, allà on érem (Ara.cat, 21/4/2020), remarca un hecho fundame...