El TSJC, fa mala política, des de quan el TSJC pot fer judicis polítics? Si el Decret de la Generalitat era un nyap, llavors, tenia l’obligació de dir-li en què s’ha havia equivocat, se suposa que hi ha juristes per fer aquesta feina, no poden ser tots tan dolents, no? En tot cas, l’argument definitiu era què no és podia ajornar ni un dia més les eleccions, per la incertesa que produïa a la vida política catalana. Es a dir, l’argument, no va de si s’ aplicat be la llei, sinó d’un judici d’intencions absolutament, improcedent en el seu àmbit de competència. El problema de tot plegat, és que el TSJC, fa política contínuament a Catalunya. Si observem les dades de la Covid, quan el TSJC suspèn –dia 19 de gener-, el Decret per traslladar les eleccions del 14 de febrer al 30 maig, si bé alguns indicadors van a la baixa molt lentament, les UCI, han pujant el 19 de gener de 613 a 718 per Covid, el total, tant de Covid com sense, de 995 a 1098 malalts. És possible que el TSJC no està gens interessada en les qüestions sanitàries, perquè si fos el cas, un altra actitud hauria pres. Recordin que al País Basc i Galicia és van posposar sense cap entrebanc judicial. Tornem a repetir, les motivacions del TSJC no son jurídiques sinó polítiques, volen fer un favor els del art.155. El TSJC manté les eleccions del 14-F, sostenella yno enmendalla!
1959 Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico. La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada