Passa al contingut principal

E Parlament de Catalunya debe ser monitorizado y controlado por los órganos judiciales

 La SAN que absuelve a la cúpula de los Mossos da una idea de la capacidad de interpretación sobre unos hechos. Si existe la idea de condenar, todos los hechos se encaminan hacia el objetivo perseguido. Los Mossos el 1-O de 2017, tendría, en la versión “¡A por ellos! haber desplegado toda la violencia que la GC y la PN utilizaron. Todo lo demás no era más que convinencia con el independentismo, está es la tesis de la Presidenta del Tribunal, Concepción Espejel , que fue encumbrada al CGPJ por parte del PP. Y que ha quedado en minoría, y en un voto particular se recrea en 500 páginas del “¡A por ellos!”. En cambio, la Sentencia, utiliza 96 páginas. El artículo de Esther Giménez-Salinas, Una sentència d’eixe món (Ara.cat, 22/10/2020) nos habla del concepto de “mediación” para solventar una situación conflictiva y compleja. Descartando, por tanto, la desobediencia. 



Javier Pérez Royo, en su artículo, Seguim, més o menys, allà on érem (Ara.cat, 21/4/2020), remarca un hecho fundamental, a saber, En la sentència del TSJC tampoc hi ha novetats jurídiques destacables. Ja per condemnar la presidenta Carme Forcadell el Suprem va haver de fer una interpretació del principi d'inviolabilitat parlamentària que pràcticament el feia desaparèixer del nostre ordenament [El subrayado es mío]. És el que torna a fer el TSJC.

“El Parlament, tant el de l'Estat com els de les comunitats autònomes, és l'únic òrgan inviolable en termes absoluts en la democràcia parlamentària. El Parlament, com a òrgan, és inviolable en termes absoluts. La inviolabilitat dels parlamentaris és una inviolabilitat relativa, circumscrita a les seves opinions i als seus vots en l'exercici de les funcions parlamentàries..

El Parlament no pot cometre mai el delicte de desobediència. Encara que hagi pres una decisió contrària a una decisió de Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional podrà declarar anticonstitucional una decisió parlamentària. Però el Parlament no comet cap delicte de desobediència si reitera la seva decisió. Està en el seu dret de fer-ho. Podrà ser declarada anticonstitucional de nou, però res més.”

Es evidente, que el TS, ha rota la división de poderes. Lo que llama la atención, es el silencio ominoso y cómplice, de todos las instituciones del Estado, que aceptan este desaguisado constitucional, en aras de la Unidad de España. LA STSJC inhabilitándolos –Mesa del parlament-, no es más que la reiteración de una auténtica prevaricación judicial. Deja en manos de la justicia –patriótica- lo que debe o no debe hablarse en sede Parlamentaria y vaciando de substancia, la soberanía popular –sea, nacional o autonómica-.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...