Salta al contingut principal

E Parlament de Catalunya debe ser monitorizado y controlado por los órganos judiciales

 La SAN que absuelve a la cúpula de los Mossos da una idea de la capacidad de interpretación sobre unos hechos. Si existe la idea de condenar, todos los hechos se encaminan hacia el objetivo perseguido. Los Mossos el 1-O de 2017, tendría, en la versión “¡A por ellos! haber desplegado toda la violencia que la GC y la PN utilizaron. Todo lo demás no era más que convinencia con el independentismo, está es la tesis de la Presidenta del Tribunal, Concepción Espejel , que fue encumbrada al CGPJ por parte del PP. Y que ha quedado en minoría, y en un voto particular se recrea en 500 páginas del “¡A por ellos!”. En cambio, la Sentencia, utiliza 96 páginas. El artículo de Esther Giménez-Salinas, Una sentència d’eixe món (Ara.cat, 22/10/2020) nos habla del concepto de “mediación” para solventar una situación conflictiva y compleja. Descartando, por tanto, la desobediencia. 



Javier Pérez Royo, en su artículo, Seguim, més o menys, allà on érem (Ara.cat, 21/4/2020), remarca un hecho fundamental, a saber, En la sentència del TSJC tampoc hi ha novetats jurídiques destacables. Ja per condemnar la presidenta Carme Forcadell el Suprem va haver de fer una interpretació del principi d'inviolabilitat parlamentària que pràcticament el feia desaparèixer del nostre ordenament [El subrayado es mío]. És el que torna a fer el TSJC.

“El Parlament, tant el de l'Estat com els de les comunitats autònomes, és l'únic òrgan inviolable en termes absoluts en la democràcia parlamentària. El Parlament, com a òrgan, és inviolable en termes absoluts. La inviolabilitat dels parlamentaris és una inviolabilitat relativa, circumscrita a les seves opinions i als seus vots en l'exercici de les funcions parlamentàries..

El Parlament no pot cometre mai el delicte de desobediència. Encara que hagi pres una decisió contrària a una decisió de Tribunal Constitucional. El Tribunal Constitucional podrà declarar anticonstitucional una decisió parlamentària. Però el Parlament no comet cap delicte de desobediència si reitera la seva decisió. Està en el seu dret de fer-ho. Podrà ser declarada anticonstitucional de nou, però res més.”

Es evidente, que el TS, ha rota la división de poderes. Lo que llama la atención, es el silencio ominoso y cómplice, de todos las instituciones del Estado, que aceptan este desaguisado constitucional, en aras de la Unidad de España. LA STSJC inhabilitándolos –Mesa del parlament-, no es más que la reiteración de una auténtica prevaricación judicial. Deja en manos de la justicia –patriótica- lo que debe o no debe hablarse en sede Parlamentaria y vaciando de substancia, la soberanía popular –sea, nacional o autonómica-.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.