Política i societat

  Una fotografia que ha fet desencadenar bilis a l'extrema dreta mediàtica. Escoltant la ràdio a RC1, en Jordi Basté ha posat fragments de la competència. Hi ha els messies  i les seves arengues guerra civilistes. Per ells, autoproclamats defensor de l'Espanya més rància i reaccionaria possible, surten a salvar la pàtria. No deixa de ser sospitós que tinguin atorgades freqüències de ràdio per els seus inestimables serveix al partit (PP). Catalunya és sempre un objectiu per estrenyé files al altre extrem d'Espanya. Tota la clàssica lletania de Espanya es trenca, quantes vegades han dit això? Illa i Puigdemont, s'han trobat a Brussel·les perquè la extrema dreta del TS no vol aplicar les lleis que s'aproven al Congrés. Aquests campions de la mala bilis, res més tenen com escuts a Marchena i el seu escuder més fidel Llarena, és l'última frontera. 

  El cas Koldo s'ha transformat en el cas Santos Cerdán. Llegint la crònica d'Ot Serra, crida l'atenció que Cerdán vaig a presó preventiva, mentre que Koldo García i José Luis Ábalos, tenen mesures cautelars. S'ha transformat en el cap de la presumpte trama de corrupció. Dius Ot Serra: " la  defensa de Cerdán expressa la seva sorpresa pel fet que el magistrat Leopoldo Puente rebutgés l'escorcoll al domicili del polític i, en canvi, ara consideri que hi ha un alt risc d'alteració de proves. "  L'estratègia legal, passa per desacreditar els àudios. Caldrà verificar l'autenticitat d'aquests. La càrrega de la prova està al costat de la Fiscalia. És ella què té que acreditar totes les acusacions. Els informes de la UCO, semblen sempre les taules de Moisés. Però ja sabem que va haver informes falsos contra persones del àmbit independentista. Tenir sospites no és el mateix que provar-les amb fets. Potser el proper sigui Félix Bolaños. Llavors si e...

 

  Mentre a França s'apaga l'incendi que hauria suposat la victòria de Le Pen, a Catalunya, també hi ha un incendi de combustió lenta però sembla inextingible, gràcies al TS, que representa exactament, el que a França és Le Pen. Les forçes independentistes, és reuneixen a Waterloo. No deixa de ser trist i simptomàtic que desprès d'una Llei d'Amnistia, encara hagi exili i repressió per part d'una justícia que ha perdut el nord per la seva obsessió malaltissa de revenja pel 1-O del 2017. El pitjor és que sembla que el PSOE no farà res, no vol molestar encara més a les dretes espanyolistes i tots els serveis auxiliars que son majoritaris.  Resulta que una cúpula judicial d'extrema dreta, mana més que tot el Congrés de diputats, i ja no dic la Generalitat que no mana res de res. Anirem a repeticions electorals?

  Hi ha notícies sorprenents, o potser no tant. És el cas Alves. Com hi ha recursos per la Sentència que el va condemnar a quatre anys i mig de presó, quan la víctima demanava dotze. Com la sentència està recorreguda fins que el TS digui l’última paraula, s’obre el debat si cal continuar en presó preventiva, això és el que demanava la acusació i un del jutges de la causa o deixa en llibertat provisional si paga una fiança d’un milió d’euros, malgrat que Alves ha dit que està arruïnat. El Tribunal sentenciador, diu que no hi ha risc de fuga, perquè li treuen el passaport i s’ha de presentar al jutjat cada setmana. Però, el risc de fuga és massa llaminer per quedar-se ací a l’espera que el TS, d’ací dos anys o més ratifiqui la sentència o la modifiqui, en més o en menys.  Però que ha passat amb una sentència tant benèvola en un cas de violació? Al parer dels Magistrat, això va ser perquè és  van acceptar l’atenuant per haver pagat una indemnització de 150.000 euros. Però si...

  Per el TS, Puigdemont és el home més perillós d'Espanya. Marchena el vol en paperer per terrorisme. I ha algun dubte que serà així? El TS -Sala Segona- li quedava aquesta bala què ara amb la tramitació de la Llei d'Amnistia vol fer-la servir, per desestabilitzar el govern de Pedro Sánchez, condemnar a Puigdemont i criminalitzar qualsevol moviment social que volgui sortir al carrer per manifestar-se. A partir d'ara, terrorisme és el que si inventin l' AN  i el TS contra l'independentisme. 

 

  Hi ha noticies que és fan esperar massa, i aquesta és una amb que la (in)justícia s'ha fet carn. Tamara Carrasco ha tingut que suportar un calvari judicial i mediàtic per ser independentista. Quanta prevaricació hi tingut que aguantar?  Marchena i Llanera han votat en contra del rebuig a la Fiscalia del TS.   Cal mantenir el relat mentider i polític fins el final. L'altra cara de la moneda, son les declaracions de Nuñez Feijóo. Les seves declaracions son part del relat contra Catalunya, qui li a dit que hi ha 'apartheid lingüístic'? Podia haver dit, també, holocaust lingüístic del castellà? Quantes mentides haurem d'escoltar de personatges que menteixen per guanyar vots? No a Catalunya és clar, però si a la resta d'Espanya. Encara no sap que a Catalunya els nois/noies acaben tenint competència lingüística en català i castellà? Tampoc ho saben els il·lustres del TSJC. Feijóo és aquell polític que anava amb un iot d'un conegut narcotraficant, Marcial Dorado...

  T S segueix la seva trajectòria inquisitorial. No admet que hagués un judici polític al independentisme. “Ho tornarem a fer”, és una opció política, però el TS, vol que els condemnats abjurin de les seves idees. Voldrien com el judicis de Moscou (etapa estalinista), que confessessin els seus crims. Voldrien que sortissin els mitjans per dir que no sabien el què es feien, però que gràcies els jutges havien trobat, per fi, el bon camí, cap a la Constitució. Et jutgen per uns delictes què no són, però, com cal condemnar, retorcen fins a límits insospitat, per fer encaixar el relat subversiu i violent. Els Jordis, van ser jugats per el TS, quant no eren aforats, tots ficats al mateix sac. No s'havia vist mai que un govern legítim, per fer el que va dir que faria, serien apartats del govern, mitjançant el art.155 de la CE, i empresonats i alguns altres a l’exili. Es van equivocar? Es van equivocar al no entendre les conseqüències de seus actes. L’Estat no pot ...

  A casa nostre, Pablo Casado, vol donar lliçons al comparar l’assalt del Capitoli amb el Procés. No recorda que no fa massa temps, junt a la tripleta extrema, bramava que Pedro Sánchez està on estava il•legítimament? Ja no s’han recorda, el xicot té una memòria molt curta i selectiva.  [ En casa, Pablo Casado, quiere dar lecciones al comparar el asalto del Capitolio con el Proceso. ¿No recuerda que no hace demasiado tiempo, junto a la tripleta extrema, bramaba que Pedro Sánchez está donde estaba ilegítimamente? Ya no se acuerda, el chico tiene una memoria muy corta y selectiva. ] La justícia belga, ha donat un altra plantofada al TS, al rebutjat la extradició a Lluís Puig. Dos han sigut les raons: 1) El TS no és competent per emetre l’euroordre, i 2) Hi havia la vulneració de  la presumpció d’innocència. Aquest nou reves, li quedava una última instància, Cassació, però sembla que la fiscalia belga no recorrerà a la sentència.   [ La justicia belga, ha dado otra bof...

La Fiscalia del TS, ho té molt clar, ¡A por ellos!. Si visquéssim a l'antiga Unió Soviètica, reclamarien mesures psiquiàtriques per els condemnats, perquè segons ells, no hi penediment. Volen les seves ànimes. Sort, que se suposa que la Fiscalia, acusa en nom del poble. No contents de rebutjar qualsevol mesura contra l'indult, carregen contra tot allò que no els agrada. Estem davant d'una nova inquisició que per damunt de la justícia, hi ha la sagrada unitat d'Espanya. ¡Amén!  Potser què s'ho facin mirar, filant tan prim per uns -els presos polítics-, mentre tenen la mà ampla amb aquell que viu a Abu-Dabi. [La Fiscalía del TS, lo tiene muy claro, ¡A por ellos !. Si viviéramos en la antigua Unión Soviética, reclamarían medidas psiquiátricas para los condenados, porque según ellos, no hay arrepentimiento. Quieren sus almas. Suerte, que se supone que la Fiscalía, acusa en nombre del pueblo. No contentos con rechazar cualquier medida contra el indulto, cargan contra tod...

 La SAN que absuelve a la cúpula de los Mossos da una idea de la capacidad de interpretación sobre unos hechos. Si existe la idea de condenar, todos los hechos se encaminan hacia el objetivo perseguido. Los Mossos el 1-O de 2017, tendría, en la versión “¡A por ellos! haber desplegado toda la violencia que la GC y la PN utilizaron. Todo lo demás no era más que convinencia con el independentismo, está es la tesis de la Presidenta del Tribunal, Concepción Espejel , que fue encumbrada al CGPJ por parte del PP. Y que ha quedado en minoría, y en un voto particular se recrea en 500 páginas del “¡A por ellos!”. En cambio, la Sentencia, utiliza 96 páginas. El artículo de Esther Giménez-Salinas, Una sentència d’eixe món (Ara.cat, 22/10/2020) nos habla del concepto de “mediación” para solventar una situación conflictiva y compleja. Descartando, por tanto, la desobediencia.  Javier Pérez Royo, en su artículo, Seguim, més o menys, allà on érem (Ara.cat, 21/4/2020), remarca un hecho fundame...

 Inhabilitación del President de la Generalitat Quim Torra El TS acaba de inhabilitar al President de la Generalitat, es el tercero en tres años. ¡No son las urnas, quienes derriban gobiernos, sino una instancia que ha tomado el relevo de la política, la justicia patriotera y justiciera! Todo es posible contra el independentismo. Si hubiera sido el Presidente de cualquier otra CC.AA no hubiera existido la inhabilitación, pero contra Cataluña, el derecho se ha hecho papilla para paladares exigentes. No se ha perdonado ni se perdonará el 1-O, y como no pueden castigar a la población en general, se centran en sus representantes. Debe ser difícil buscar una ejemplo de los desaguisados que vivimos en estos momentos de pandemia y confusión. La voluntad popular que se expresa en el Parlament de Catalunya es descabalgada una y otra vez, por una judicatura que está tan escorada a la extrema derecha que se ha creído los graznidos de sirenas que desde las cavernas mediáticas anuncian el fin...

Ahir al Parlament és va fer pales la esquizofrènia política del independentisme. Sort de la gent que està per sobre de tota aquesta comèdia vergonyosa. La voluntat de poder –més aviat minse- de Junts i ERC –molt comprensible des de l’òptica dels partits polítics-, fa sentir les misèries de la política en minúscules. [ Ayer en el Parlamento se hizo evidente la esquizofrenia política del independentismo. Suerte de la gente que está por encima de toda esta comedia vergonzosa. La voluntad de poder -más bien escasa- de Junts y ERC -muy comprensible desde la óptica de los partidos políticos-, hace sentir las miserias de la política en minúsculas. ] En el sí del independentisme hi ha, malgrat el mantra, anava a dir mandra, de l’unitat, tres estratègies força contradictòries. La primera es la de Junt per Catalunya. Segons ells –si ho interpreto bé- cal pressionar al govern del Estat per aconseguir d’independència, val la confrontació i els sacrificis inevitables que el Estat ...

[El Tribunal Supremo obvia a la Fiscalía y deja a Torra sin escaño] ¡Cuánta prisa tiene el TS de dejar sin efecto lo que la ciudadanía voto en su momento! La culpa es de una pancarta que a juicio de la JEC es causa de la inhabilitación, a pesar que la JEC no tiene competencia. Ahora, el TS –Sala Contencioso-Administrativa-, salva el honor de la JEC. Un desaguisado que se soluciona por elevación a otro desaguisado. Todo esto tiene un nombre, prevaricación. ¡Por la Unidad de España se hace cualquier cosa!

      Consulta aquí les penes que ha imposat el Suprem a cadascun dels dirigents de l'1-O La propuesta de bloquear el aeropuerto, no me parece una buena idea. La indignación no consiste en que otros usuarios se vean afectados. Causar perjuicios a terceros no ayudará a la causa. La ciudadanía no puede convertirse ni en partisanos, ni guerrilleros, ni nada por el estilo. Habría que reivindicar el modelo del ciudadano que cumple con sus deberes y no exigirle heroicidades inútiles. El Govern de la Generalitat, debería desalentar semejantes decisiones que alteran la normalidad de miles de ciudadanos. Medidas como estas –bloquear el aeropuerto-, acabarán con la policía repartiendo golpes y las cadenas televisivas nacionales, entonando el coro de la violencia. No sé cómo se puede buscar la confrontación, cuando está siempre se saldará a favor de los que tienen las porras. Teniendo en cuenta la STS, todos estos actos acabarán pasando factu...

Escuchar los alegatos de la Fiscalía del TS, es un ejercicio que ni Job saldría bien parado. Una palabra lo llena todo VIOLENCIA. Uno de los Fiscales hacia comparaciones odiosas con el 23-F. No sé si la desfachatez que exhibía es prevaricación. Según él, la única violencia del 23-F, fue zarandear a Gutiérrez Mellado por parte de guardia civiles con metralleta. No sé, resulta preocupante que Fiscalía pueda tener a semejantes funcionarios.  Lo mismo que el propio TS, paraliza la exhumación de Franco,  y en sus explicaciones, comete un error de bulto, que sólo se explica desde la ideología franquista enquistada en el las altas instancia jurídicas. Habla de Franco como Jefe del Estado, cuando el verdadero y legítimo Jefe de Estado era Manuel Azaña. Por si quedaba dudas sobre el sesgo ideológico, se habla de  "extraordinariamente perjudicial no solo para los recurrentes, sino también para el interés público por las singulares y únicas circunstancias que con...

Sábado reflexivo por orden del JEC [Vaya a votar, vaya..! Pero vigile que vota, que sí no nos gusta,  lo suspenderemos y nos quedaremos tan frescos!]

A una semana vista de las elecciones municipales, europeas y autonómicas, allí dónde se hace, la amalgama de partidos, es un hecho incontestable. El bipartidismo de la etapa de la transición se acabó. Ahora, los electores pueden escoger entre un abanico amplio de posibilidades, especialmente en las municipales.  Una característica de todas las elecciones, es la contumaz persistencia de los candidatos que nunca se rinden. Aspiran a ser reelegidos “in aeternum” (para siempre). Una de las tristes razones es que la profesionalización de la política, hace que más allá del cargo, no tienen, muchos, demasiadas posibilidades en el ámbito de la empresa privada o el ámbito público. Así que se aferran al cargo porque se juegan su propia supervivencia. Es verdad que los partidos políticos, recolocan a sus fieles servidores. Adiós al bipartidismo, y hola la fragmentación del voto. Las apariciones de Podemos, Cs, ahora, tristemente, Vox, a nivel nacional hacen que la fragmentación supo...