Passa al contingut principal

El cas Alves: On pare la justícia?

 


Hi ha notícies sorprenents, o potser no tant. És el cas Alves. Com hi ha recursos per la Sentència que el va condemnar a quatre anys i mig de presó, quan la víctima demanava dotze. Com la sentència està recorreguda fins que el TS digui l’última paraula, s’obre el debat si cal continuar en presó preventiva, això és el que demanava la acusació i un del jutges de la causa o deixa en llibertat provisional si paga una fiança d’un milió d’euros, malgrat que Alves ha dit que està arruïnat. El Tribunal sentenciador, diu que no hi ha risc de fuga, perquè li treuen el passaport i s’ha de presentar al jutjat cada setmana. Però, el risc de fuga és massa llaminer per quedar-se ací a l’espera que el TS, d’ací dos anys o més ratifiqui la sentència o la modifiqui, en més o en menys. 

Però que ha passat amb una sentència tant benèvola en un cas de violació? Al parer dels Magistrat, això va ser perquè és  van acceptar l’atenuant per haver pagat una indemnització de 150.000 euros. Però si la víctima no la volia! Vol dir que si tens diners pots fer el que et doni la gana? Sembla que tot plegat, te a veure, amb la idea que la víctima s’ho ha buscat. Què el pobre Alves no podia fer res i què per això el millor per tots, és rebaixar la pena. Quantes vegades Alves a reincidit en el seu comportament depredador? Si, quant pagui, marxarà definitivament d’Espanya. I al Brasil que els busquin. Sembla una burla que algú que ha violat tingui la mateix condemna per protestar contra les condemnes del TS el polítics independentistes, com és el cas Dani Gallardo.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...