Passa al contingut principal

El cas Alves: On pare la justícia?

 


Hi ha notícies sorprenents, o potser no tant. És el cas Alves. Com hi ha recursos per la Sentència que el va condemnar a quatre anys i mig de presó, quan la víctima demanava dotze. Com la sentència està recorreguda fins que el TS digui l’última paraula, s’obre el debat si cal continuar en presó preventiva, això és el que demanava la acusació i un del jutges de la causa o deixa en llibertat provisional si paga una fiança d’un milió d’euros, malgrat que Alves ha dit que està arruïnat. El Tribunal sentenciador, diu que no hi ha risc de fuga, perquè li treuen el passaport i s’ha de presentar al jutjat cada setmana. Però, el risc de fuga és massa llaminer per quedar-se ací a l’espera que el TS, d’ací dos anys o més ratifiqui la sentència o la modifiqui, en més o en menys. 

Però que ha passat amb una sentència tant benèvola en un cas de violació? Al parer dels Magistrat, això va ser perquè és  van acceptar l’atenuant per haver pagat una indemnització de 150.000 euros. Però si la víctima no la volia! Vol dir que si tens diners pots fer el que et doni la gana? Sembla que tot plegat, te a veure, amb la idea que la víctima s’ho ha buscat. Què el pobre Alves no podia fer res i què per això el millor per tots, és rebaixar la pena. Quantes vegades Alves a reincidit en el seu comportament depredador? Si, quant pagui, marxarà definitivament d’Espanya. I al Brasil que els busquin. Sembla una burla que algú que ha violat tingui la mateix condemna per protestar contra les condemnes del TS el polítics independentistes, com és el cas Dani Gallardo.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Desnonar a un iman a Salt

  L'Ara no diu la causa del desallotjament del imam i la seva família. No diu que sigui per un desnonament per falta de impagament, tampoc si és una qüestió de la AN.  Ara bé, "L'afectat és l'imam Papa Diawara , de la mesquita del carrer Rafel Masó, freqüentada per gambians i senegalesos , i té 70 anys . La seva filla, Henda Diawara, de 26 anys, nascuda a Salt, explica a l'ARA com s'ha produït la successió dels esdeveniments: "Fa 20 anys que vivíem en aquest pis, pagàvem la hipoteca, però el banc va desaparèixer, llavors vam demanar que es convertís en lloguer social, però no se'ns va concedir, i el passat divendres ens van desnonar", relata." (Ara.cat, 12/3/24) Amb tota aquesta informació queda clar que siguis imam, o jubilat o  simplement, qualsevol inquilí que no paga al banc, aquests bancs que es gasten milions en propaganda  diuen que el poder el tens tu, i totes aquestes collonades, et faran fora de cosa teva. Pel que sembla, el movimen...

R2 Sud: No viatgis amb maletes quan vagis amb Renfe!

  Festival de despropòsits aquest matí a Rodalies. " La incidència més greu ha sigut a la R2 Sud, en el tram entre Gavà i Bellvitge-Gornal. Una baixada de tensió a la subestació de Bellvitge ha provocat que el tren no pogués circular i s'hagués de quedar parat. Després d'haver estat més d'una hora aturat amb els passatgers a dins, cap a les 9.30 hores Renfe ha hagut de desallotjar el tren –que havia sortit de Vilanova i la Geltrú a les 7.25 hores– i les desenes d'usuaris que hi viatjaven han acabat caminant fins a Bellvitge per les vies, acompanyats pels Bombers de la Generalitat i els Mossos d'Esquadra per garantir la seva seguretat." (Ara.cat, 7/3/25) Paneque: " Hi ha bona predisposició i bona voluntat de Renfe i Adif " (Consellera  de Territori de la Generalitat). Antonio Carmona, director de Rodalies, surt com sempre a apagar el foc, però incomprensiblement, no és capaç de dimitir. A Madrid, hi ha un un ministre de Transports i mobilitat sost...