Salta al contingut principal

Cas Ábalos (VIII)



Estem a la vuitena sessió del cas Ábalos. A les pel·lícules sempre es parla de seguir els diners. Avui anava d’això. Hi ha 95000 euros sense rastre bancari, la pregunta és d’on venien aquests diners, si van trobar a aquests diners a Ábalos i Koldo. A mi en semblen pocs diners, però hi ha gent que per Això mouria cel i terra. Segons l’AN hi ha una peça separada per el finançament del PSOE. Segons el jutge instructor de l’AN, el PSOE li fes entrega d’aquests diners per el posterior blanqueig. O una de dos, el PSOE no arriba a final de mes o hi ha qui se’n butxaca els diners. Per esbrinar aquests dubtes, hi havia com a testimoni Mariano Moreno, gerent del partit des de el 2017 al 2021. Una de les seves afirmacions contradeia que el deia la GC, perquè “Ferraz ‘mai’ entregava bitllets de 100, 200 i 500 euros”. I aquests son precisament, els diners trobats per la GC segons els quals ho gestionava el totpoderós Koldo. 

Mariano Moreno, ha explicat que els diners que pagava el PSOE eren per compensar despeses i procedien del “compte de funcionament” del partit. Hi ha posat èmfasi amb “no hi ha altre font d’ingressos diferent”. També a remarcat que el 99,4% es feia amb transferències i la resta era en efectiu. La GC creu que el codi entre Koldo i la seva exdona, es referien a quantitats de 500,200 i 100 euros. 

Mariano Moreno volia demostrar que ell, era un gestor com cal perquè ha dit: "Absolutament totes les liquidacions anaven amb els seus justificants i rebuts". També ha dit que Ábalos tenia “més activitat” del PSOE, i “ell mateix s’autoritzava les seves despeses i que s’imputessin al seu equip”. A títol de queixa, deia que els sous del partit son baixos. 

A l’hora de preguntar l’advocada de Koldo García, ha volgut desacreditar el testimoni, això ha fet que el president del tribunal Andrés Martínez Arrieta, intervingués moltes vegades. L’advocada volia posar dubtes sobre el control de les despeses. 

Ha ensenyat al tribunal nous fulls de liquidació que el PSOE no va enviar. Segons ella, Koldo rebia de forma legal el què li pertocava. Moreno ha dit que “qui signava el document era qui rebia els diners”. 

La següent testimoni ha estat Celia Rodríguez, treballadora de la secretaria d’organització del PSOE. Segons ella, era Koldo qui anava a buscar els diners en efectiu que anaven a Ábalos i fins i tot a Patricia Úriz (ex d’Ábalos). 


PD: 

Un informe de l'Agència Tributaria a l'AN conclou que "Víctor de Aldama va defraudar 2,4 milions d'euros corresponents a l'IRPF del 2020 en el marc del "negoci de les mascaretes". La quota que se li pot exigir són 1,6 milions d'euros." Així mateix, diu que Soluciones de Gestión va defraudar 200.000 euros de l'Impost de Societats del 2020. Van ser vendes per un import de 54 milions d'euros a Adif, Ports de l'Estat, la Secretaria d'Estat de Seguretat, el Servei de Salut de les Illes Balears, el Servei Canari de Salut, Air Europa, Deluxe Fortune, Serveo i Zurich Insurance.El document considera que Víctor de Aldama i l'empresari Juan Carlos Cueto van tenir un "paper rellevant" en la venda de les mascaretes: el primer va ser "essencial" per aconseguir els contractes gràcies a la seva "proximitat i contactes" amb el sector públic i el segon "va facilitar" el finançament, va exercir "gran part de la direcció del negoci" i va utilitzar l'empresa Soluciones de Gestión per obtenir els contractes. Sense ells, el negoci "no s'hauria pogut dur a terme". La tasca d'intermediació d'Aldama ha quedat "corroborada" per la "ingent quantitat de correspondència electrònica".

 

*https://www.ara.cat/politica/l-exgerent-psoe-tallafoc-xistorres-cas-koldo_1_5715103.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.