Política i societat

   080 Barcelona Fashion, ofereix en primícia estampes tant acolorides con les què es pot veure a la fotografia. En la fotografia 1, veiem com el cos de la dona, s'exhibeix sense pudor. Una preanorèxica, amb tot el que això significa. Estem parlant de moda, un terreny on els marges de benefici son molt importants, el cas de Inditex és paradigmàtic. Fa molt de temps que s'ha parlat de normalitzar el cos de les persones que fan la desfilada en aquests jornades de moda. Però, pel que sembla la normalització vol dir una figura esquelètica, potser a mi no m'ha agrada aquest tipus de cos. Si ets prima i andrògina, pots tenir futur en el món de la passarel·la.  La segona fotografia encara és més inquietant, que ja es dir. Li tinc que preguntar a meu psicòleg que és més Lacanià que no pas neoconstructivista, que vol dir anar disfressat un adult amb un pijama infantil? El complement del barret encara dona més inquietud al home de la fotografia. Pel que sembla, aquestes disfresses ...

  Estem assistint a una novel·la negra de sèrie B. Dos matons volen el botí de l'altre.  Un d'ells és més gran que l'altre. Però ací, no va de boxa, sinó de treure els recursos mediàtics, apel·lant a sentiments inventats i treure tota la artilleria mediàtica per aturar a l'altre.   Com vivim en un món de l'espectacle, res millor que donar vida a una representació entre bons i dolents -deixo a cadascun escollir bàndol-, com aquests dos matons, tenen diners a cabassos, omplen totes les pàgines dels mitjans de comunicació en focs d'artifici. Ens engoleixen a tots com si tots tinguéssim interessos personals amb ells. Totes les institucions han dit la seva, malgrat que es un assumpte personal, oh!, millor dir que son negocis! I cada dia donen pel sac amb el minut a minut d'aquesta història dolenta. Tots és per la pasta, així de simple, perquè malauradament, així va el món.