Política i societat

Estem a la vuitena sessió del cas Ábalos. A les pel·lícules sempre es parla de seguir els diners. Avui anava d’això. Hi ha 95000 euros sense rastre bancari, la pregunta és d’on venien aquests diners, si van trobar a aquests diners a Ábalos i Koldo. A mi en semblen pocs diners, però hi ha gent que per Això mouria cel i terra. Segons l’AN hi ha una peça separada per el finançament del PSOE. Segons el jutge instructor de l’AN, el PSOE li fes entrega d’aquests diners per el posterior blanqueig. O una de dos, el PSOE no arriba a final de mes o hi ha qui se’n butxaca els diners. Per esbrinar aquests dubtes, hi havia com a testimoni Mariano Moreno, gerent del partit des de el 2017 al 2021. Una de les seves afirmacions contradeia que el deia la GC, perquè “Ferraz ‘mai’ entregava bitllets de 100, 200 i 500 euros”. I aquests son precisament, els diners trobats per la GC segons els quals ho gestionava el totpoderós Koldo.  Mariano Moreno, ha explicat que els diners que pagava el PSOE eren p...

   080 Barcelona Fashion, ofereix en primícia estampes tant acolorides con les què es pot veure a la fotografia. En la fotografia 1, veiem com el cos de la dona, s'exhibeix sense pudor. Una preanorèxica, amb tot el que això significa. Estem parlant de moda, un terreny on els marges de benefici son molt importants, el cas de Inditex és paradigmàtic. Fa molt de temps que s'ha parlat de normalitzar el cos de les persones que fan la desfilada en aquests jornades de moda. Però, pel que sembla la normalització vol dir una figura esquelètica, potser a mi no m'ha agrada aquest tipus de cos. Si ets prima i andrògina, pots tenir futur en el món de la passarel·la.  La segona fotografia encara és més inquietant, que ja es dir. Li tinc que preguntar a meu psicòleg que és més Lacanià que no pas neoconstructivista, que vol dir anar disfressat un adult amb un pijama infantil? El complement del barret encara dona més inquietud al home de la fotografia. Pel que sembla, aquestes disfresses ...

  Estem assistint a una novel·la negra de sèrie B. Dos matons volen el botí de l'altre.  Un d'ells és més gran que l'altre. Però ací, no va de boxa, sinó de treure els recursos mediàtics, apel·lant a sentiments inventats i treure tota la artilleria mediàtica per aturar a l'altre.   Com vivim en un món de l'espectacle, res millor que donar vida a una representació entre bons i dolents -deixo a cadascun escollir bàndol-, com aquests dos matons, tenen diners a cabassos, omplen totes les pàgines dels mitjans de comunicació en focs d'artifici. Ens engoleixen a tots com si tots tinguéssim interessos personals amb ells. Totes les institucions han dit la seva, malgrat que es un assumpte personal, oh!, millor dir que son negocis! I cada dia donen pel sac amb el minut a minut d'aquesta història dolenta. Tots és per la pasta, així de simple, perquè malauradament, així va el món.