Salta al contingut principal

Cas Ábalos (IV)

 


Avui s’ha reprès el judici al TS. Estem immersos en el cas Ábalos. Aquestes sessions son una mena d’aperitiu, perquè els testimonis son molt variats i en general generen més dubtes que certeses, L’escenari ha de donar angoixa aquells que no están avesats a aquestes escenificacions. Set de magistrat han d’escoltar misèries i defectes molt humans. Advocats defensors i fiscal fan el paper (paperot) que li pertocant. Estem encara a la quarta sessió, i per a molt ja s’ha fet llarga.

Una dels primers testimonis ha estat la ex dona de Koldo García, Patricia Uriz, que també està imputada per l’AN, ha intentat justificar els diners que es va trobar a casa seva. No ha reconegut els àudios entre ella i el llavors marit, parlaven de “chistorras, “lechugas” o “soles”. Segons la GC darrera d’aquests nom s’amaga el valor dels diners. 

La advocada de Patricia Uriz, Leticia de la Hoz, és la mateixa que la de Koldo, una situació una mica estranya, des de la perspectiva de la defensa. L’interrogatori entre la seva advocada i la seva clienta, ha generat que el president de la Sala tingues que intervenir, així ha pogut dir: “¿A quien está defiendo aquí, a Koldo o a Patricia?”. L’advocada volia crear confusió entre el patrimoni del anterior matrimoni, desdibuixant l’increment del patrimoni de Patrica Uriz. 

La UCO creu que l’antiga parella custodiava els diners de la corrupció. Estem parlant de quantitats discretes, així, “de los 24.000 euros en efectivo hallados en el armero, ha asegurado, 13.000 eran suyos, ahorrados durante años, y 11.000 de fondo que tenía la apreja para necesidades inesperadas”. Sobta que aquestes alçades encara és pugui anar pel món amagant diners a casa teva. Si parléssim de milions d’euros, semblaria que parlàvem d’un altre nivell, però, ací tot sembla o molt barruer o una trama d’estar per casa. Per descomptat, tots aquest actors secundaris no son l’objectiu d’aquest judici. Caldrà esperar l’aparició estel·lar d’Ábalos.

Patricia Uriz, va treballar a la secretaria del Ministeri de Transport, durant l’etapa d’Ábalos, segons ella, Koldo donava tiquets per el seu reembossament, a títol d’exemple ha contat Uriz com eren els del PSOE: “Koldo una vez perdió un ticket y se quedó sin cobrarlo. Ferraz era muy rígido”. També ha explicat que va anar a la seu del PSOE a recollir els sobres amb el reembossament de despeses, li donava a Koldo, però segons ella no sabia els diners que hi havia. 

L'acusació popular, que dirigeix el PP, l’advocat Alberto Durán, algun dia caldrà parlar del frau de llei de les acusacions populars, una xacra que utilitza l’extrema dreta per el seu benefici particular. El cas, és que l’advocat volia saber sobre els Whatsapp sobre contes “a” i “b”, o les paraules chistorra, etc. L’advocat ha demanat al president que li preguntes sobre aquesta qüestió, perquè l’advocada defensora no li ha preguntat. I la respota és un clàssic: “Yo no recuerdo esos Whatsapp.” L’advoca defensora ha demant que li entreguin els dispositius intervinguts a casa de la Patricia Uriz.

Definitivament, Patricia Uriz ha fet el paper(ot) esperat. Cap novetat, cap nova incriminació i sobretot pilotes fores, cap respossabilitat en res, perquè segons ella, encara no sap perquè esta ficada en aquest embolic. Segur que el set magistrat s’han emocionat amb les seves explicacions.  

*https://elpais.com/espana/2026-04-13/la-expareja-de-koldo-asegura-que-el-psoe-era-muy-rigido-al-abonar-los-gastos-y-afirma-no-reconocer-los-mensajes-de-las-chistorras.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.