Salta al contingut principal

Cas Ábalos (IV)

 


Avui s’ha reprès el judici al TS. Estem immersos en el cas Ábalos. Aquestes sessions son una mena d’aperitiu, perquè els testimonis son molt variats i en general generen més dubtes que certeses, L’escenari ha de donar angoixa aquells que no están avesats a aquestes escenificacions. Set de magistrat han d’escoltar misèries i defectes molt humans. Advocats defensors i fiscal fan el paper (paperot) que li pertocant. Estem encara a la quarta sessió, i per a molt ja s’ha fet llarga.

Una dels primers testimonis ha estat la ex dona de Koldo García, Patricia Uriz, que també està imputada per l’AN, ha intentat justificar els diners que es va trobar a casa seva. No ha reconegut els àudios entre ella i el llavors marit, parlaven de “chistorras, “lechugas” o “soles”. Segons la GC darrera d’aquests nom s’amaga el valor dels diners. 

La advocada de Patricia Uriz, Leticia de la Hoz, és la mateixa que la de Koldo, una situació una mica estranya, des de la perspectiva de la defensa. L’interrogatori entre la seva advocada i la seva clienta, ha generat que el president de la Sala tingues que intervenir, així ha pogut dir: “¿A quien está defiendo aquí, a Koldo o a Patricia?”. L’advocada volia crear confusió entre el patrimoni del anterior matrimoni, desdibuixant l’increment del patrimoni de Patrica Uriz. 

La UCO creu que l’antiga parella custodiava els diners de la corrupció. Estem parlant de quantitats discretes, així, “de los 24.000 euros en efectivo hallados en el armero, ha asegurado, 13.000 eran suyos, ahorrados durante años, y 11.000 de fondo que tenía la apreja para necesidades inesperadas”. Sobta que aquestes alçades encara és pugui anar pel món amagant diners a casa teva. Si parléssim de milions d’euros, semblaria que parlàvem d’un altre nivell, però, ací tot sembla o molt barruer o una trama d’estar per casa. Per descomptat, tots aquest actors secundaris no son l’objectiu d’aquest judici. Caldrà esperar l’aparició estel·lar d’Ábalos.

Patricia Uriz, va treballar a la secretaria del Ministeri de Transport, durant l’etapa d’Ábalos, segons ella, Koldo donava tiquets per el seu reembossament, a títol d’exemple ha contat Uriz com eren els del PSOE: “Koldo una vez perdió un ticket y se quedó sin cobrarlo. Ferraz era muy rígido”. També ha explicat que va anar a la seu del PSOE a recollir els sobres amb el reembossament de despeses, li donava a Koldo, però segons ella no sabia els diners que hi havia. 

L'acusació popular, que dirigeix el PP, l’advocat Alberto Durán, algun dia caldrà parlar del frau de llei de les acusacions populars, una xacra que utilitza l’extrema dreta per el seu benefici particular. El cas, és que l’advocat volia saber sobre els Whatsapp sobre contes “a” i “b”, o les paraules chistorra, etc. L’advocat ha demanat al president que li preguntes sobre aquesta qüestió, perquè l’advocada defensora no li ha preguntat. I la respota és un clàssic: “Yo no recuerdo esos Whatsapp.” L’advoca defensora ha demant que li entreguin els dispositius intervinguts a casa de la Patricia Uriz.

Definitivament, Patricia Uriz ha fet el paper(ot) esperat. Cap novetat, cap nova incriminació i sobretot pilotes fores, cap respossabilitat en res, perquè segons ella, encara no sap perquè esta ficada en aquest embolic. Segur que el set magistrat s’han emocionat amb les seves explicacions.  

*https://elpais.com/espana/2026-04-13/la-expareja-de-koldo-asegura-que-el-psoe-era-muy-rigido-al-abonar-los-gastos-y-afirma-no-reconocer-los-mensajes-de-las-chistorras.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...