Salta al contingut principal

Cas Ábalos (VII)



Avui* ha declarat Javier Hidalgo, ex conseller delegat de Globalia, la matriu d’Air Europa. S’ha la vinculat a possibles contraprestacions al exministre de Transport i al seu ex assessor. No té cap causa a l’AN, i això l'obligava a contestar a totes les preguntes i a dir la veritat. No deixa de ser inquietant que tothom digui mentides o mitges veritats.

Hidalgo ha contesta sense deixar escapar cap informació de la deguda. Tota la colla d’advocats –Anticorrupció, acusació popular i els del tres acusats-, han preguntat, però Hidalgo ha contestat que no va fer cap contraprestació, ni res pel estil. Ha dit que Aldama no va salvar la companyia, malgrat el rescat de l’aerolínia, perquè segons ell, “és el préstec amb les pitjors condicions que s’han fet no a Espanya si no en el món sencer. I que s’ha tornat amb interessos amb 140 milions”. 

Aquestes lamentacions de Hidalgo, no han fet forat a Anticorrupció. Segons ells, part del rescat es deuen a les gestions dels acusats. El fet que el ministeri de Transport emetés una nota en agost del 2020 suggerint el rescat de l’empresa, hauria tranquil·litzat els creditors. El missatge amb la nota de premsa, va sortir d’Ábalos, va anar a Koldo García i posteriorment, a Aldama. Segons Anticorrupció, Hidalgo va recompensar al ministre el lloguer d’una casa a Marbella durant una setmana! Segons Hidalgo, de tot això que diu Anticorrupció no en sap res.

Hidalgo si coneixia a Aldama. Va contractar-lo amb un sou de 10000 euros al més en 2018, gràcies els seus contactes a Veneçuela i com assessor en diferents negocis. Una de la seves feines era la connexió amb els diferents ministeris. Segons Hidalgo, la feina de Aldama era molt discreta. Hom pot preguntar-se perquè el mantenia en nòmina si la feina era tant discreta? Arriba a dir que “algunas más cinismo que otra cosa”. Amen!

El matí ha declarat Piedad Losada, secretaria d’Aldama. Aldama parlava d’Ábalos com “el jefe”. Al estar imputada en la AN, ha respòs a les preguntes d’Anticorrupció. Va fer gestions per la compre de la casa de Cadis, per part de l’empresa Have Got Time, perquè li va demanar Aldama, sempre va identificar a Rivas com propietari d’aquesta empresa i a Leonor González Pano, com administradora de l’empresa, però en realitat és simplement una testaferro de Rivas.

A la tarda ha intervingut Reyes Maroto, cap de gabinet de Ministre de Industria. Ací, les defenses dels acusats han exhibit diferents estratègies. L’advocat dÁbalos ha intentat desmarcar al seu client, de les accions del altres encausats. Al ministeri de Industria és jugava amb la trama dels hidrocarburs. Allà en el ministeri, Koldo García era qui gestionava les reunions, amb Aldama pel mig.

El testimoni de Juan Ignacio Díaz Bidart, l’home de confiança de Maroto, era esperada, perquè Fiscalia Anticorrupció el situa el centre de les gestions per l’obtenció d’una llicència comercialitzadora de hidrocarburs per Villafuel, empresa associada a Aldama. Les acusacions donen per fet que l’origen de la compra de la casa en la Línia de la Concepción (Cadis) per gaudi d’Ábalos i la seva família. La reunió es va produir el 28 de desembre de 2020, i va ser l’assessor del ministre qui li va demanar.

A preguntes del fiscal , Díaz Bidart, a la reunió van assistir-hi, Claudio Rivas, que els investigadors consideren el veritable propietari de Villafuel, l'empresària Carmen Pano, i un amic, que feia de conductor. El cap de gabinet va dir que no tenia competència per les llicències, era qüestió de la Secretaria d’Estat d’Energia, ha dit Díaz Bidart.

Tot els que deia Bidart, ho treia d’unes notes de treball, sembla que la seva memòria era molt limitada. Segons ell, el va presentar en la reunió i desprès va marxar. Aldama a aquest encontra no va assistir-hi. Però si va ser amb la ministra de Industria, per una qüestió que no tenia res a veure al la trama. 




L’altre declaració de la tarda ha estat Ana María Aranda, secretària d’Ábalos. Ha ratificat que Aldama entrava i sortia del ministeri a tota hora, al espai reservat al ministre. Però era Koldo García, qui es movia sense cap restricció, aquestes visites no estaven a l’agenda oficial. La Secrètaria d’Ábalos ha dit que que la exparella del ministre va anar amb els viatges oficial, però l’assessor pagava amb targeta de crèdit personal, mai amb fons públics. La segona qüestió, eren salconduit, durant la pandemia. Aquests papers els demanava Koldo García. No consta que ho demanés Ábalos.


Font:

*https://elpais.com/espana/2026-04-21/el-ex-jefe-de-gabinete-de-reyes-maroto-niega-en-el-supremo-gestiones-a-favor-de-una-licencia-para-la-trama-de-hidrocarburos.html


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

La culpa la tindrà el bocata que vas llançar a Collserola!

  En una entrada anterior, parlava de posar el focus de la sospita a l'IRTA. L'escorcoll de la GC i Mossos va ser una exhibició de imprudència per aplacar els conspiranoics de torn. Ara, resulta que l'IRTA no te cap responsabilitat per el brot de la PPA.  Sembla que l'última paraula la tindrà un laboratori a Madrid, sembla que els d'ací no estan preparats. Inclús, en l'ordre científic, el centralisme és d'obligat compliment. Encara no tenim competències en aquestes matèries de sanitat animal? Segur que el Jutjat de Cerdanyola ja ha estudiat el cas, en els seus experts -perits en salut animal, espero-. No he vista massa disculpes per part de la Generalitat i el seu encarregat Cristina Massot i el Conseller Ordeig. Esperant el que diguin els savis de Madrid, nosaltres estarem a l'espera de noticies. 

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Però, quin dimonis era en Carles Vilarrubí?

  M'assabento de la mort de Carles Vilarrubí. Confesso que no sabia que existia! I pel que sembla era una peça clau a Catalunya. Com és que no tinc cap coneixement del personatge? Catalunya és un país molt petit, soc jo l’únic que el desconeixia? Cert, CiU no en va interessar mai com a partit polític. Reconec la importància de Pujol a la política catalana durant el segle XX, una importància acord amb el pes específic dins del context català i espanyol. El seu peix al cova, s’ha fet proverbial, però a l’hora també era el sostre de vidre de la política catalana. Vist en perspectiva, potser era l'únic que es podia fer, però si va ser així, els resultats a llarg termini van ser molt magres. Tothom que la conegut explica meravelles d’ell. No seré jo qui digui res del personatge, potser li agradava tenir perfil baix, i de fet això és un tret molt singular i molt poc freqüent.