Política i societat

  Els principis han triomfat per sobre els detalls. El govern convoca eleccions anticipades desprès de veure la impossibilitat d'aprovar els Pressupostos. Catalunya també és diferent. Hi ha tantes pulsions com partits polítics. La incertesa torna a planar a Catalunya. Sense Pressupostos, no hi ha les partides augmentades per Sanitat ni per Educació. Ha guanyat Hard Rock al Govern i al Parlament. Quina jugada tant mestra l'aposta dels Comuns i Jéssica Albiach. Ara, els Comuns també poden portar l'estàndard de la puresa ideològica. La CUP ja no està sola. Però no tot és culpa dels Comuns. Hi ha un culpables per omissió, Junts per Catalunya ha jugat -tornem-hi a la metàfora del joc!- contra ERC i per extensió contra els ciutadans de Catalunya. El 12-Maig a les urnes, algú pensa que el panorama polític canviarà molt, tenint en compte la fragmentació del espectre polític a casa nostre? Tots plegats son uns irresponsables i les urnes tindrien què castigar aquests comportaments ir...

  Al pou de les meravelles és diu Parlament de Catalunya. Els alts funcionaris podien i ho feien viure en el paradís. Tot avantatges i cap inconvenient. Potser ara si, la premsa a posat el focus en aquest jocs de despropòsits del funcionament del Parlament. El llavors President del Parlament Ernest Benach (ERC) és el responsable a més dels que no van dir res (PSC, ERC i PP). Tot plegat un altre escàndol que fa mal a l’ètica i a l’estètica. Cap novetat!  PD: No sol disfruten els alts funcionaris, també tots els parlamentaris, inclòs el seu president, Ernest Benach.

 

  Al Parlament es fan miracles econòmics. No hi ha diners, però, sempre hi ha un grupet d’escollits, que per la seva sort increïble, poden seguir cobrant sense treballar. Això si que dona ànims els aturats, i aquells no que arriben a final de mes. El pitjor, què no es poc, es que el propi Parlament, li costa donar la informació. Temen, amb raó que la gent se’n prenyi, per això la tècnica de la dilació. 1,7 milions d’euros per no treballar es  una bona xifra. Per què es fan aquestes bestieses? Es evident que amb els diners del contribuents, tothom es molt generós amb uns i mesquins amb la resta. A la informació del Ara, queda clar que aquest privilegiats podran seguir gaudint d’un enriquiment injust, emparat per el propi Parlament.  Si us plau, que no vinguin amb que s’ha de treballar més, ser més curós amb els sous dels treballadors, que cal ajustaments per el be de la economia, i totes aquestes collonades que tan aficionats son el nostres polítics, perquè sempre son els ...

  La CUP i Vox tornant a fer el mateix. El tòpic de què els extrems es tocant és fa pales una vegada més. No cal que desprès diguis què es per X motius, el resultat es el mateix. Llavors, podem preguntar els de la CUP, quin sentit té els seus vots? Quant fas maximalismes, l'acció esdevé estèril. I aquest es el soci principal de ERC!  PD: Posaré un marcador per veure quantes vegades coincideixen en les seves votacions amb Vox.

 La SAN que absuelve a la cúpula de los Mossos da una idea de la capacidad de interpretación sobre unos hechos. Si existe la idea de condenar, todos los hechos se encaminan hacia el objetivo perseguido. Los Mossos el 1-O de 2017, tendría, en la versión “¡A por ellos! haber desplegado toda la violencia que la GC y la PN utilizaron. Todo lo demás no era más que convinencia con el independentismo, está es la tesis de la Presidenta del Tribunal, Concepción Espejel , que fue encumbrada al CGPJ por parte del PP. Y que ha quedado en minoría, y en un voto particular se recrea en 500 páginas del “¡A por ellos!”. En cambio, la Sentencia, utiliza 96 páginas. El artículo de Esther Giménez-Salinas, Una sentència d’eixe món (Ara.cat, 22/10/2020) nos habla del concepto de “mediación” para solventar una situación conflictiva y compleja. Descartando, por tanto, la desobediencia.  Javier Pérez Royo, en su artículo, Seguim, més o menys, allà on érem (Ara.cat, 21/4/2020), remarca un hecho fundame...

Anna Simó: “La sentència encara posa més en evidència el que estan fent pagar a Carme Forcadell. Ella va fer exactament el mateix que nosaltres o nosaltres vam fer exactament el mateix que ella, i a ella li han caigut onze anys de presó i a nosaltres ens han condemnat per un delicte de desobediència que no comporta presó”.

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha protagonizado por medio de su portavoz López Tena un escándalo en la Cámara catalana. El punto de partida es la muletilla “España nos roba” (en catalán). A partir de ahí, la Presidenta del Parlament, Núria de Gispert, recordó a sus “señorías” que no estaba permitido este tipo de calificativos. Como la cuestión era vital para los intereses de los ciudadanos de Cataluña López Tena que al parecer tiene un alta autoestima le pareció que debía expresar su afirmación de “No nos callarán”. Fuera del Parlament, López Tena se ha despachado a gusto en sus insultos a la Presidenta. Una misoginia que habrá hecho las delicias de muchos nostálgicos de otros tiempos.  ( Soy catalán i quiero que las mujeres se queden en casa, Nuria va por tí ) López Tena no ha sido tan radical como para emitir los insultos en la Cámara. Es un fanático pero sabe controlarse. Cataluña necesita a otros políticos que sean capaces de defender a los ciuda...