Passa al contingut principal

Estampes catalanes (VI)

 



A la fotografia Laura Borràs saluda abans d'entrar al TSJC. Hi ha judici i "s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental" (Ara.cat, 10/12/23). Com la presumpció d'innocència és el que preval, deixarem per el Tribunal el que tingui que dir. La qüestió de fons que voldria remarcar és si el comportament de Laura Borràs en el sí com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va ser el què calia? Fraccionar contractes sembla el nucli del afers. Però a més té interès, perquè les investigacions del cas, son arran de " la investigació que els Mossos van obrir abans contra Herrero per tràfic de drogues i falsificació de moneda, a partir de la qual van trobar uns correus electrònics entre ell i Borràs parlant dels contractes a la ILC". Sembla ara que Herrero vol fer un pacta amb Fiscalia. El problema de tot plegat, és si una dirigent política vol barrejar-ho tot - afer jurídic, política, victimització-, per intentar projectar un escàndol què potser és podia haver evitat, per minimitzar la seva responsabilitat.

Sembla estrany que d'una investigació penal, en el cas de Herrero i el tràfic de drogues, es desvies la investigació al cas de la ILC. No cal dir que en tot aquest procés, està plegat de circumstàncies inquietants, per exemple, Luis Enrique Hellín Moro, en funcions de perit de la defensa, " exmilitant de la ultradretana Fuerza Nueva i condemnat a 43 anys de presó per la tortura i l'assassinat d'una jove militant comunista el 1980". Sembla que no hi havia millor expert que aquest? La figura de Borràs com líder de Junts té connotacions polítiques innegables i el TSJC ho sap.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Una finestra al passat

1959  Una descripció de l'Espanya de 1954, feta per Simone de Beauvoir*: "(...). Encontré pocos cambios, salvo en Tossa, que se había vuelto un sitio feo y turístico.  La miseria había aumentado todavía más; en algunos lugares de Barcelona y en casi toda Tarragona, las calles eran albañales donde pululaban niños hambrientos, mendigos, inválidos y prostitutas desmirriadas. Se veía que Franco cuidaba la capital: había arrasado los barrios miserables que yo había visto en 1945; pero ¿en dónde había ubicado a sus habitantes? Los edificios que se habían construido en esos parajes alojaban a funcionarios de situación holgada". (pág.305)

Illa està pensant en canviar els mobles de la Generalitat

  La primera constatació és que l'abstencionisme ha guanyat, amb un 42%. Aquesta bossa de electors és molt difícil de determinar cap a quin cantó aniria si hagués votat. Per la seva dimensió, molts joves no han votat i molts que votaven independentista han preferit quedar-se a casa per veure com el PSC guanyava amb comoditat. La segona obvietat, el PSC i el seu lema de "passar pàgina" ha estat la opció més votada. Pedro Sánchez te instint polític i ha tornat a fer el miracle a Catalunya. La tercera, l'independentisme ha caigut de la Generalitat. ERC no ha sapigut capitalitzar res de la seva gestió, perquè les seves polítiques son massa erràtiques: sigui el conflicte amb la pagesia o la mala gestió de la sequera.  Quarta, Junts i Puigdemont s'han quedat com a segona força al Parlament, però no pot governar i això vol dir que Puigdemont haurà cremat tot el seu potencial polític. Junts és corresponsable del enfonsament del independentisme. La seva sortida de la Gener

La culpa és teva !

  Hi ha jutges patriotes  aquest es diu Joaquín Aguirre, titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Per ell, la culpa de tot és de la noia que va anar a una manifestació, que va posar el seu ull davant del escopeter dels Mossos d’Esquadra, i els pobres Mossos van actuar en legitima defensa. Ací el jutge fa apologia de la policia –qualsevol-. No deixa de ser inquietant que el Mossos d’Esquadra i els seu comandaments i responsables polítics juguin sempre a una asimetria molt variable. Aquest jutge es permet fer comentaris gens jurídics però si molt polítics quan diu a la seva resolució: “Si aquests fets haguessin passat al País Basc abans de la treva amb ETA haurien estat qualificats d'actes terroristes”, diu. Ara, manifestar-se (en contra) de l’Autoritat sempre és delictiu. Sembla enyorar aquest jutge els bons temps d’ETA. Tenir 19 anys i perdre un ull (2021) i encara ets tu qui té la culpa és massa gros. El Mossos d’Esquadra, com tot policia, tendeix a la violència.