Estampes catalanes (VI)

 

A la fotografia Laura Borràs saluda abans d'entrar al TSJC. Hi ha judici i "s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental" (Ara.cat, 10/12/23). Com la presumpció d'innocència és el que preval, deixarem per el Tribunal el que tingui que dir. La qüestió de fons que voldria remarcar és si el comportament de Laura Borràs en el sí com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va ser el què calia? Fraccionar contractes sembla el nucli del afers. Però a més té interès, perquè les investigacions del cas, son arran de " la investigació que els Mossos van obrir abans contra Herrero per tràfic de drogues i falsificació de moneda, a partir de la qual van trobar uns correus electrònics entre ell i Borràs parlant dels contractes a la ILC". Sembla ara que Herrero vol fer un pacta amb Fiscalia. El problema de tot plegat, és si una dirigent política vol barrejar-ho tot - afer jurídic, política, victimització-, per intentar projectar un escàndol què potser és podia haver evitat, per minimitzar la seva responsabilitat.

Sembla estrany que d'una investigació penal, en el cas de Herrero i el tràfic de drogues, es desvies la investigació al cas de la ILC. No cal dir que en tot aquest procés, està plegat de circumstàncies inquietants, per exemple, Luis Enrique Hellín Moro, en funcions de perit de la defensa, " exmilitant de la ultradretana Fuerza Nueva i condemnat a 43 anys de presó per la tortura i l'assassinat d'una jove militant comunista el 1980". Sembla que no hi havia millor expert que aquest? La figura de Borràs com líder de Junts té connotacions polítiques innegables i el TSJC ho sap.