Salta al contingut principal

Estampes catalanes (VI)

 



A la fotografia Laura Borràs saluda abans d'entrar al TSJC. Hi ha judici i "s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental" (Ara.cat, 10/12/23). Com la presumpció d'innocència és el que preval, deixarem per el Tribunal el que tingui que dir. La qüestió de fons que voldria remarcar és si el comportament de Laura Borràs en el sí com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va ser el què calia? Fraccionar contractes sembla el nucli del afers. Però a més té interès, perquè les investigacions del cas, son arran de " la investigació que els Mossos van obrir abans contra Herrero per tràfic de drogues i falsificació de moneda, a partir de la qual van trobar uns correus electrònics entre ell i Borràs parlant dels contractes a la ILC". Sembla ara que Herrero vol fer un pacta amb Fiscalia. El problema de tot plegat, és si una dirigent política vol barrejar-ho tot - afer jurídic, política, victimització-, per intentar projectar un escàndol què potser és podia haver evitat, per minimitzar la seva responsabilitat.

Sembla estrany que d'una investigació penal, en el cas de Herrero i el tràfic de drogues, es desvies la investigació al cas de la ILC. No cal dir que en tot aquest procés, està plegat de circumstàncies inquietants, per exemple, Luis Enrique Hellín Moro, en funcions de perit de la defensa, " exmilitant de la ultradretana Fuerza Nueva i condemnat a 43 anys de presó per la tortura i l'assassinat d'una jove militant comunista el 1980". Sembla que no hi havia millor expert que aquest? La figura de Borràs com líder de Junts té connotacions polítiques innegables i el TSJC ho sap.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Espanya que no em representa

  Els conqueridors fent-se un homenatge al 2026!

L'habitatge al centre del debat polític

  A la tertúlia de Catràdio escoltava dues visions del problema del habitatge. Un parlava de la mania dels catalans per ser propietari, l’altre li deia que això de català i propietari era cosa del passat, perquè ara, això no és així. El preu de l’habitatge ha pujat fins a quotes impossibles per la majoria de la població condemnada a sous cada vegada més baixos, malgrat la retòrica de la competitivitat.  Sembla que hi ha un tall generacional on tenir propietat ho era tot. I per aconseguir-ho calia molt de temps i molt estalvi. Ningú anava a sopar els caps de setmana els llocs on va tothom. Els tipus d’interès eren de l’ordre del 17%. I malgrat tot, en sou mitjans, podies arribar a comprar-te l’habitatge. Tothom sabia, que apostar per l’ habitatge era una aposta segura, molt més que la borsa. Ara el fills d’aquella generació, malgrat totes les avantatges socials, és veuen immersos en una lluita cada vegada més despietada per aconseguir llocs de treballs  amb salaris dignes....

La cursa comença avui!

  Sánchez convoca eleccions per finals de novembre. Una mesura que amb tota probabilitat no estava en el seu timing mental. La derrota al Congres  del dos Decrets sobre l'habitatge, ha fet replantejar-se una nova estratègia. Sánchez té el do de l'oportunitat, i deu pensar que ara mateix, amb el país revoltat contra el que van dir no els Decrets, especialment el PP i Vox, és un bon moment per temptar a la sort. La polarització social que han mantingut la dreta extrema durant tot aquest temps, especialment en el cas de Ceuta, li pot girar a la contra per el tema de l'habitatge. El binomi clàssic de dreta i  esquerra tornarà a plantejar-se de manera crua i caïnita. Catalunya i el País Basc son el dos baluards que el PSOE vol mantenir. Serà una cursa despietada entre Feijóo&Abascal, un binomi impossible de separar i el PSOE. Malauradament, tenim un esquerra tant dividida i fragmentada i mal avinguda que potser seria hora d'anar plegats, però això és un impossible.