Passa al contingut principal

Estampes catalanes (VI)

 



A la fotografia Laura Borràs saluda abans d'entrar al TSJC. Hi ha judici i "s'enfronta a 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per presumptes delictes de prevaricació i falsedat documental" (Ara.cat, 10/12/23). Com la presumpció d'innocència és el que preval, deixarem per el Tribunal el que tingui que dir. La qüestió de fons que voldria remarcar és si el comportament de Laura Borràs en el sí com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) va ser el què calia? Fraccionar contractes sembla el nucli del afers. Però a més té interès, perquè les investigacions del cas, son arran de " la investigació que els Mossos van obrir abans contra Herrero per tràfic de drogues i falsificació de moneda, a partir de la qual van trobar uns correus electrònics entre ell i Borràs parlant dels contractes a la ILC". Sembla ara que Herrero vol fer un pacta amb Fiscalia. El problema de tot plegat, és si una dirigent política vol barrejar-ho tot - afer jurídic, política, victimització-, per intentar projectar un escàndol què potser és podia haver evitat, per minimitzar la seva responsabilitat.

Sembla estrany que d'una investigació penal, en el cas de Herrero i el tràfic de drogues, es desvies la investigació al cas de la ILC. No cal dir que en tot aquest procés, està plegat de circumstàncies inquietants, per exemple, Luis Enrique Hellín Moro, en funcions de perit de la defensa, " exmilitant de la ultradretana Fuerza Nueva i condemnat a 43 anys de presó per la tortura i l'assassinat d'una jove militant comunista el 1980". Sembla que no hi havia millor expert que aquest? La figura de Borràs com líder de Junts té connotacions polítiques innegables i el TSJC ho sap.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Primer de Maig

  Avui és commemora una festa que a Barcelona va començar el 1890. En aquelles dates, dos fets havien esperonaven a la classe treballadores, la primera eren els fets de Chicago al 1886 i les reivindicacions de la II Internacional per la reducció de jornada a vuit hores*. Dos corrents s'ha agrupaven al entorn de la classe treballadora, els anarquistes i socialistes. La falta de concreció per la reducció de la jornada va fer que l'anarquisme passes a l'acció directa. La corrent socialista volia que el parlament espanyol aprovés lleis per reduir la jornada. La vaga de la Canadenca del 1919 va fer que possible la reducció de vuit hores.  Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1929) van quedar reduïdes a les seves seus. Amb la República (1931-1939) van tornar les manifestacions al carrer. Al 1931 va haver enfrontaments entre anarquistes i comunistes que es va saldar amb un mort d'un policia. "La festa  del Primer de Maig va ser designada festa de treball". Du...

Què treballi Rita!

  Ana Botín, la nova anarco lliberal, proclama al cel que si treballes en el seu banc o ets caixera de Mercadona, o treballes per 1500 € mensuals, estàs fent el préssec, perquè gràcies al nou sistema  el projecte FironixPulse 7.1 Ai, et permetrà guanyar diners a cabassos.  Sobta que en la propaganda hi hagi un error tipogràfic que dona mala astrugància.  A la propaganda diu que el govern li dona suport. Potser insinuen que si van mal dades, recuperaràs el que has invertit, però això és rigorosament fals. Si ets del 98% que desconeixia aquesta bicoca, encara estàs a temps de fer-te milionari. Deixeu de treballar insensats i dediqueu-vos a  invertir! Genial! PD: No sabria dir si és una estafa piramidal o què, però cal anar molt de compte.

Estampes de Setmana Santa

      Aquesta imatge  correspon a una desfilada de nens i nenes del col·legi Divino Pastor (privat-concertat), disfressats de legionaris, no som a carnestoltes, sinó estem en Setmana Santa a Màlaga. La premsa patriòtica deu estar en extàsi el veure la desfilada. Per descomptat, ací no hi ha manipulació ni rentat de cervell, com si fan a uns altres llocs.