Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta Amnistia

Els jutges volen també escriure les lleis

Surten al carrer per manifestar-se políticament. Mai surten per causes com la violència de gènere, els desnonaments, la falta de mitjans de la justícia. No, surten al carrer perquè no volen sentir a parlar d'una llei, encara no ho és, però ells, fan una protesta preventiva. La funció judicial és fer complir les lleis que el legislatiu té encomanada per la Constitució, que ells tan la volen defensar. I si pensen que la llei no s'ha ajusta a la Constitució, que demanin una qüestió de constitucionalitat (art.163 CE). El TC, en la STC 36/1991, diu: " la qüestió de inconstitucionalitat no és una acció concebuda els òrgans judicials per impugnar de manera directa i amb caràcter abstracte la validesa  de la llei ". Així què valdria més que deixessin les togues al despatx i sortissin al carrer com simpatitzants del PP i afins, seria més honest.

El millor de cada casa

  A les protestes contra l'amnistia, Pedro Sánchez i el que calgui, han aparegut aquests personatges. Uns més coneguts que d'altres. Una marquesa, un servidor fidelíssim del PP de la ma de la marquesa, un que deu ser coneguts dels ambients fatxes i una activista que res més la deu de conèixer s'ha mare. Falta els autors intel·lectuals de tot plegat, Aznar i companyia. Protesten perquè ells son híper espanyols, és a dir, híper patriotes, dir que son defensor de la CE és una broma, però segons la caverna mediàtica -altres impulsors d'aquestes protestes- son els bons espanyols.  Veien els crits, els  càntics i les pancartes son l'altra Espanya. Al tuït de Ivan Miró ho expressa amb precisió el que està passant a Madrid:   “Els disturbis feixistes són una performance, un fake, una pantomima. Quan tot el sistema judicial, les grans organitzacions patronals, els militars i gran part del sistema mediàtic són del teu partit, tirar-te al carrer no és una r...

Quan vulguis amnistia tu demana terrorisme

  El camí cap a la investidura s’ha està fent cada vegada més difícil. La AN i el jutge Manuel García-Castellón, acusen a Puigdemont i Rovira de terrorisme. Segur que el jutge deu de tenir molt bones proves del que diu, lo contrari seria prevaricació. El problema és que això passi quan les negociacions per l’amnistia entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont es troben a la recta final. La figura d’aquest jutge és de manual. Un autèntic servidor del interessos del PP i de Vox, un d’aquells que està afinat amb el seus patrons. Veurem quin recorregut te aquestes imputacions. No cal ser cap Sherlock Holmes, per veure la desesperació de la dreta política i jurídica contra la nova investidura de Pedro Sánchez i l'amnistia.  

El moderat Feijóo i el seu amic Abascal

Feijóo es deixa fotografiar amb el seu amic de l'ànima Abascal. Aquesta fotografia expressa perquè Feijóo no ha pogut ser investit president. Ara que ja ha passat el seu fracassat intent al Congrés per recollir vots, excepte, els de Vox, poden tranquil·lament tornar a sortir junts. Ho faran aquest diumenge a Barcelona. No volen l'amnistia, ni el separatistes catalans, ni la llengua catalana ni rés de tot allò que els molesta, i els molesta tot. A la fotografia és veu a Abascal molt més satisfet d'ell mateix que a Feijóo. Ànims per el diumenge!    

Setmanes decisives per la governabilitat d'Espanya

L'hora de la veritat s'ha acosta. Hi ha alguna possibilitat que Feijóo surti escollit en el ple d'investidura? L'ombra del tamayazo  s'ha fet servir, des de les files del PP i els mitjans addictes -la immensa majoria de mitjans de comunicació-. A Feijóo li falten quatre diputats per ser investit. Però ara per ara la aritmètica parlamentaria, que és la que compta en democracia, no li és favorable. A la fotografia és veu a Pedro Sánchez amb la seva desimboltura habitual. Sap que tot l'espectre de la dreta extrema i extremada i els seus serveis auxiliars, i amb actors auto invitats -González&Guerra- volen que Sánchez fracassi en el seu intent de revalidar la presidència. Hi ha crits provinents dels oracles més foscos -J.M.Aznar- que dibuixen una Espanya destrossada per l'amnistia que segons ells, Sánchez vol regalar al separatisme. No contents amb que el Congrés és poguí parlar amb català, per què el gallec i el basc no necessiten de cap desgast? Necessite...

Amnistia