Política i societat

  Entrevista parlem amb la directora de l’ARA, Esther Vera, el cap de Política, Aleix Moldes i el subdirector David Miró. 

  Entrevista de Carla Turró Aquest sens dubte és un cartell molt estrany. En primer lloc, el candidat a l'exili Carles Puigdemont no mira directament al elector. Sembla mirar al paisatge o ves a saber on . No tinc clar les raons per fer aquest cartell. Potser deuen pensar en un perfil baix. Però el candidat és prou potent -ex President de la Generalitat, destituït per l'article 155- per haver optat en altres situacions. No porta el cotxe ell, li treu dinamisme i subratlla més aviat passivitat. Sembla anar amb el cotxe oficial algun lloc indeterminat. Com bon usuari, porta el cinturó de seguretat posat, sembla que no vol que els Mossos d'Esquadra li posin una multa. Definitivament, a mi no s'ha m'acudiria haver-ho fet, però sempre hi ha gent més llesta que jo per decidir-hi. 

  L’Ara s’entesta a seguir l’evolució demoscòpica quant tothom sap les enquestes no son precisament fiable. Però una campanya segrestada per Pedro Sánchez i la falta de honestedat dels partits, al l’hora de dir amb qui pactaran, fa que aquestes eleccions, s’ha estigui fent llarga i sobretot avorrida.  De cop tots els diari s'omplen de pàgines i més pàgines parlant dels partits polítics i els seus candidats que els coneixen més que de sobres i per tant, sabem la seva credibilitat.

  La imatge mostra a Clara Ponsatí i Jordi Graupera entrevistats per Carla Turró al Ara. Una entrevista surrealista, en sentit que la nova opció independentista Alhora. Un nom també surrealista. Per ells, que van en sintonia, això diuen, aquesta opció independentista, és la bona. Així, Clara Ponsatí pot dir tranquil·lament: "  És l'única opció independentista. Les altres han demostrat, amb els fets, que no saben com fer-la, i alguns ni tan sols volen ". Aquesta afirmació sembla afirmar una puresa ideològica que la resta no entenen. La psicopatologia de les diferències apareix sense manies. Perquè a la pregunta: " I vostès com farien la independència? — C.P.: Amb una majoria social i un control de les institucions. Com s'havia d'haver fet l'octubre del 2017. — J.G.: Aquesta pregunta s'aguanta sobre la presumpció que ens bombardejaran. Si no, quina dificultat hi ha? Un govern declara la independència, té el control de les institucions, de l'ordre pú...

  La vinyeta d'en Ferreres, es tot una declaració de intencions que vale més que tota la xerrameca que s'ha generat. Ara, el president de RFEF, ha dit que ell no dimitirà pas del seu modus vivendi, mentre li aplaudien tots els seus còmplices, també el seleccionar de futbol femení, la falta de solidaritat -amb excepcions massa puntuals- resumeix el que vol dir el futbol femení. El futbol masculí ha guanyat un mundial, desprès de presentar-se una pila de vegades els mundials. Elles, ja tenen un mundial, però qui voldrà anar a la propera convocatòria, per què els futbolistes estan tant callats? Per què el Barça no diu rés i és posa de perfil? No te res a dir? Es clar que no es més que un club, es tot cas, un club sense esma ni personalitat, estem en mans de directius -hooligans- amb la testosterona molt alta i eufòrics. Si no hi ha una resposta dels futbolistes, elles estaran condemnades a ser irrellevants ves a saber per quant temps! Sort que han guanyat un Mundial, però ha...

 

Sempre es diu que val més una imatge que mil paraules, no és cert. Però les vinyetes de Ferreres, son un exemple de com un dibuix es capaç de ser més punyent que moltes editorials. Fent un cop d'ull, el món s'ha fet petit per alguns .  

[ -Querría ver la cara de que ha decidido multar con 900.000€ a los que salven gente en el mar - Más que nada por sí un día me lo encuentro pidiendo ayuda - Ayuda para una investidura, por ejemplo ]