Política i societat

  Mentre a França s'apaga l'incendi que hauria suposat la victòria de Le Pen, a Catalunya, també hi ha un incendi de combustió lenta però sembla inextingible, gràcies al TS, que representa exactament, el que a França és Le Pen. Les forçes independentistes, és reuneixen a Waterloo. No deixa de ser trist i simptomàtic que desprès d'una Llei d'Amnistia, encara hagi exili i repressió per part d'una justícia que ha perdut el nord per la seva obsessió malaltissa de revenja pel 1-O del 2017. El pitjor és que sembla que el PSOE no farà res, no vol molestar encara més a les dretes espanyolistes i tots els serveis auxiliars que son majoritaris.  Resulta que una cúpula judicial d'extrema dreta, mana més que tot el Congrés de diputats, i ja no dic la Generalitat que no mana res de res. Anirem a repeticions electorals?

L'espectacle esperpèntic que protagonitza l'independentisme es de manual psiquiàtric.  La vinyeta d'en Ferreres és ven explícita. La malaltissa competència entre ERC i Junts ha arribat a tal  punt que difícilment és pot reconduir. Les eleccions generals estan a sobre, i el tàndem PP&Vox podria arribar a guanyar, en resultats incerts per Catalunya. I malgrat tot, ací, la lluita miserable per demostrar qui és més catalanista, deixa camí per una destrossa letal per la Generalitat. Les tírries patològiques entre egos ferits fa que l'electorat independentista, molt més realista i pragmàtic, vagi a la recerca d'altres partits,  per intentar que aquest conglomerat funest no arriba a la Moncloa. Cal renovar a tots aquest egos que fan impossible un mínim d'acords perquè la Generalitat poguí seguir existint.